Canigó...
Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallones los cisnes i les àliques.
Formen son càlzer escarides serres
que plateja l'hivern i l'estiu daura,
grandiós veire on beu olors l'estrella,
los aires rellentor, los nuvols aigua.
Jacint Verdaguer
He triat aquets versos de Jacint Verdaguer perque m'avien agradat molt. Les comparacions de coses de la naturalesa més grans amb coses més petites com els animals amb els insectes o arbres amb parts de la flor de magnòlia. Aixi mostran que nosaltres tambe som part de alguna cosa. Com si tan sols complementem una cosa gran i significativa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario