Vora la Mar / Jacint Verdaguer (1883)

Fragment:



Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa


contemplo mon no-res;


contemplo el mar i el cel, i llur grandesa


m'aixafa com un pes.









Comentari:

Aquí, en aquest fragment del poema de Jacint Verdaguer, Vora la mar, l'artista, ens transmet por, o tristesa al veure que el món és tan gran i ell és tan petit. Li pesa que el mar i el cel siguin tan grans, li pesa l'immensitat.




Judit Baiges Franquet, 1er Bat-F