ORIOL SALVAT

VORA LA MAR

Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m'aixafa com un pes.



Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.

He escollit aquestes dues estrofes perquè t'explica en detall l'entorn on està.

També ma cridat l'atenció els dos ultims versos.Don a entendre que es sent frustrat per no aconseguir les seves metes i que aquest sufriment es perpetúa al llarg de molt de temps, ja que tot el seu voltant li recorda.