Vora la mar

Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa

contemplo mon no-res;

contemplo el mar i el cel, i llur grandesa

m'aixafa com un pes.

Eixes ones, mirall de les estrelles,

me guarden tants records,

que em plau reveure tot sovint en elles

mos somnis que són morts.

He escollit aquests versos de Verdaguer perquè m'he sentit identificada amb que estem amb un món tant gran que no som res, som una cosa tant petita dins d'una tant gran...

I he decidit posar aquestes imatges perquè una tarda vaig estar davant del mar i vaig sentir la mateixa sensació que ell ja que mirant el mar pots arribar a notar com tant grandesa t'aixafa com un pes.

Blanca Pla Vallès