Aixi con cel c'anàn erra la via
que deu tener, can va ab nit escura,
e té camí mal e brau, qui l'atura,
e no sab loc, ne cami, on se sia,
sufrén mal temps ab regart de morir
soy eu, tan no pusc fer ço que desir:
que vis fenir la nit, començàn l'alba; [...]
('Així com aquell que caminant erra el camí que ha de seguir, quan va de nit obscura i té un camí dolent i esquerp, que l'atura i no sap el lloc ni el camí on és, sofrint mal temps en perill de morir, estic, jo, tan impotent sóc d'obtenir el que desitjo: que veiés acabar la nit, i començar l'alba.')
Blanca Castillo
