Vora la mar (Judith Fraile)

Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa

contemplo mon no-res;

contemplo el mar i el cel, i llur grandesa

m'aixafa com un pes.

He escollit aquestos versos de Jacint Verdaguer, perquè penso que som molt petits en aquest mon, i som per el mar, per la terra, per el cel, una cosa tan petita y tan insignificant, que si ens caigués a sobre ni s'adonarien. He triat aquesta fotografia, perquè la terra esta encesa com la llàntia amb claror que diu al vers, i a nosaltres dormint al damunt, com intentant aixafar el mar, la terra... però involuntàriament, com si fos un somni, perquè es impossible, i com ens agradaria sentir-nos de vegades, mes grans davant d'aquest mon.