Vora la mar (Sònia Chernichero)

Al cim d’un promontori que domina

les ones de la mar,

quan l’astre rei cap al ponent declina,

me’n pujo a meditar.

Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m’aixafa com un pes.

Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.

He escollit les tres primeres estrofes del poema perquè Verdaguer descobreix un mon amagat que es troba a dins del mar, on hi han els records i els somnis morts del poeta.