oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mía,
dels núvols e del cel de lluny vós distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.
He agafat aquesta estrofa del poema La pàtria perquè representa l'enyorança del poeta per la seva terra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario