Xènia Toda

Parlo d'aquella nit tan llarga

de les platges que vam recórrer junts

de les tardes callades

de tot el que vam imaginar i vam ser.

Eva Font Garcia

Ricard Romera

Com t'ho podria dir

perquè em fos senzill i et fos veritat,

que sovint em sé tan a prop teu, si canto,

que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,

i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,

que em caldria agraïrte tant temps que fa que t'estimo.

Lluís Llach

Paula Vicente

La primera - Sílvia Alonso

Imagino aquells moments que hem passat plegats
entre llunes plenes,
estels sense nom
i platges desertes,
amb lletres al davant
que no llegeixo
el somriure s'escapa altra vegada
còmplice de la meva mirada

perduda entre els meus records.

Imaginar-te és
la segona cosa
en una llista que no existeix
més bonica
que hi ha a la meva vida...

La primera...
la primera supera els límits
de la meva ment,supera la llum
de qualsevol lluna plena
supera la nit
al voltant de qualsevol foguera.
la primera, amic...
la primera ets tu.

Blanca Pla Vallès

Estimo aquest silenci i aquesta hora

i més ara que em gronxa fins perdre'm
en el record de tu
que mai no m'abandona

Miquel Martí i Pol

Miquel Martί Pol
Aquest silenci

La Tarda molt intensa m' ha portat aquest capvespre plàcid. Reposo els ulls cansats en l' ordre dels prestatges plens de llibres, en l'ordre de la cambra. Es fa fosc lentament, s' encenen llums, i és més pausat el batec de la vida. Estimo aquest silenci i aquesta hora i més ara que em gronxa fins perdre'm en el record de tu que mai no m'abandona

Miquel Martί Pol

Aquets poema em fa recorda tardes de diumenge tranquiles de nits d'estiu.

Gessamí Díaz

Com t'ho podria dir
Perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,

que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes

CRISTIAN BATISTE BELLA

"Fa un any, només un any i et conec des de sempre.

De la vida m'has fet un jardí de delícies:

tenim mil anys encara, i aquestes margarides."

(Narcís Comadira)

Alba bonet

Pel que després va passar

ja no sabria explicar-me

sol recorde que al mirar-no

flor encesa eren els llavis

i el cor galop de cavall.

Josep Villarrubia

xenia procopii

Estimo aquest silenci i aquesta hora
i més ara que em gronxa fins perdre'm
en el record de tu
que mai no m'abandona

Miquel Martí i Pol

Maria Piñol

Ara que ja no ets, amor, ets més que mai.

Ara que ja no et tinc, amor, et vull de veres.

Ara que ja no ets, amor, ets esperança.

Ara que t’he perdut, amor, ets meu per sempre.

L’amor, amor, és així: és, si no és.

JOSEP PIERA

Josep Villarubia, (Un primer bes)

Del que després va passar

jo no sabria explicar-me,

sol recorda que al mirar-nos

flor encesa eren els llavis

i el cor galop de cavall.

Josep Villarubia

"Judith Fraile"

Carolina Garcia Wells

i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,
que em caldria agrair-te
tant de temps que fa que t'estimo.


Amor particular. Lluís Llach

Amo, amas, amare, amavi, amatum...

Carles Fages de Climent (1902-1968)

Jo t'estimo en present d'indicatiu

i, de l'amor per fer-me un futur mèrit,

t'estmaré en pretèrit,

participi, gerundi i subjuntiu.

Yana Sidarchuk

Laura Verdejo

QUE TINGUEM SORT

Si em dius “et vull”
que el sol faci el dia molt més llarg
i així robar
temps al temps d’un rellotge aturat.

AMOR PARTICULAR

T’estimo, si,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo i et soc gelósi el poc que valc m’ho nego si em negues la tendresa,
t’estimo i em sé feliç
quan veig la teva força que m’empeny i
que es revolta, que jo...

La Primera. Sílvia Alonso

Perquè no hi ets,
i et necessito al meu costat
t’imagino, somrient,
amb aquella mirada
d’acabar de trencar un plat
a punt de fer-me pessigolles
per veure’m riure, saltar i cridar.

Blanca Castillo.

Amor particular. Lluís Llach

T'estimo, i et sóc gelós

i el poc que valc m'ho nego.

Oriol Salvat.
1BATF

Amor particular. Lluís Llach

Com t'ho podria dir

Perquè em fos senzill, i et fos veritat,

que sovint em sé tan a prop teu, si canto,

que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,

i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,

que em caldria agrair-te

tant temps que fa que t'estimo.

Sònia Chernichero Mateu 1er BAT F

Joan Güell

Perquè no hi ets,
i et necessitoel meu costat
t'imagino, somrient,
amb aquella mirada
d'acabar de trencar un plat
a punt de fer-me pessigolles
per veure'm riure, saltar i cridar.

Sílvia Alonso

Anna Iglesias

Dona'm la má que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant.
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.


Joan Salvat-Papasseit

AQUEST SILENCI, de Miquel Martí i Pol

Estimo aquest silenci i aquesta hora

i més ara que em gronxa fins perdre'm

en el record de tu que mai no m'abandona.

Judit Baiges Franquet 1er bat-F

Laura a la ciutat dels sants/ Miquel Llor

La boira! Va caient, espessa, grisa, negra; abriga la plana tardoral i adormida en la nit. La boira protectora guarda la ciutat estesa al cor del Pla, mentre que els pobles de les rodalies, més elevats de nivell, veuen lluir els estels i un començ de lluna.

COMENTARI:

He escollit aquest fragment, ja que a l'hora de llegir-ho hem va transmetre una sensació pròxima, com si pogués ser-hi mentres les paraules anaven definint la situació.

Judit Baiges Franquet 1er Bat-F

Laura a la ciutat dels sants

Tres mesos fins a l'abril, de caure la boira, de passar els núvols de l'hivern. Vetlles de pluja i de quietud passada pels senyals de campanes que el vent s'emporta lluny, a través dels camps xops , desolats , o bé es senten tan a prop que encomanen als vidres del balcó una queixa tremolosa.

He escollit aquest fragment de l'obra, forma par de l'introducció de la segona part que simbolitza el pas del temps, l'aire s'ha emportat lluny sensacions i vivències de Laura, deixant-la a ella melancòlica.


Carolina Garcia Wells

Laura a la ciutat dels sants (Judith Fraile Marín)

I les mans de Laura passen pel rostre d'en Pere, els braços li lliguen el coll.

Els d'ell abracen totalment el cos de la dona palpitant, somniat,

l'estrenyen amb l'abraçada màxima, se n'apoderen, l'ajeuen.

He triat aquest fragment del llibre, ja que m'agrada la forma en la que Miquel Llor defineix aquesta abraçada tan pasional i tan bonica, explica de manera tan detallada com s'abraçen que sense mirar cap imatge ja ho imaginem com es.

Laura a la ciutat dels sants (Ricard Romera)

''S'adona que l'aire esdevé espesseït com per una resta d'aquell fum de la màquina que va escapant-se, retardat, per la boca del túnel.''

He escollit aquest fragment pel seu simbolisme al començament de la novel·la, el canvi de la ciutat al poble, amb tot el que comporta. Estils de vida diferents, un paissatge canviat totalment i el futur nou que depara aquest viatge en tren.

Laura a la ciutat dels sants (Mireia Vallverdú)

I la frèvola Laura, barcelonina òrfena d'un no ningú mal pianista, mal pintor, bon fabricant de castells a l'aire, no té sinó ulls per a mirar el seu Tomàs a través del vel malva que l'aire li ondula. Encara no se sap avenir que pugui anomenar-lo marit, paraula fins un mes abans misteriosa com la màgia dels contes de fades que il.lustraren la seva infantesa, explicats pel pare, aquell il.lús sensible i desmemoriat.

He escollit aquest fragment perque crec que reflecteixen una mica els sentimnts de la Laura cap a en Tomàs referint-se a que nomès té ulls per a ell. Però a la vegada encara troba extrany el fet d'anomenar-lo marit. Aquest fet el compara amb els contes fàntastics i desconeguts de fades que li explicava el seu pare.

I he seleccionat aquesta fotogràfia, perque sembla que dongui a entendre el final d'una vida i el començament d'un altre. I això es pot compara amb el canvi de localitat que fa la Laura, deixant algunes coses enrere però començant-ne de noves.

Laura a la ciutat dels sants (Laura Verdejo)

Només fa tres mesos! La Laura considera que ha triomfat de les insídies cordials de les amigues barcelonines, quan li deien que en Tomàs de Muntanyola no es casaria amb ella. I heus que l'andemà en Tomàs va preguntar-li si el voldria per marit. Al cap d'una setmana li duia l'anell, aquell magnific brillant que ara la Laura besa i que, quan va veure'l per primera vegada li va fer sentir un cobriment de cor.

he escollit aquesta imatge ja que crec que es correspont amb el fragment de novel·la que he escollit. Correspon a la flor de la vida, la joventut la descripció dels sentiments d'una noia recien casada. la Felicitat que sent. i he escollit aquest fragment ja que crec que és una cosa que per mes anys que passin no canviarà, que les noies recien casades seguiran sentint la mateixa emoció.

Paula Vicente - Laura a la ciutat dels Sants

He escollit el següent fragment del llibre, que m'ha semblat força interessant:

La Laura pensa i pensa; no sabria pas estarse'n. Gràcies a Déu ja és sola i lliure, per bé que de vegades li fa l'efecte com si llibertat volgués dir soledat. Ara sap que si vol no li caldrà moure's mai més; en aquell recer plàcid, la seva vida lliscarà amb assossec, lliure de convencionalismes, de ficcions [...] Quan es mira al mirall, li sembla que aquella figura simple que s'hi reflecteix no té res a veure amb la Laura d'un any abans.

He escollit aquesta petita part ja que m'ha interessat destacar el canvi de mentalitat, que ha fet al final de l'obra i de com s'adona que ha d'acabar amb la situació que esta vivint; la seva relació és un frau, ja que només hi ha amor per interès, no es sent lliure ni còmoda... I per això m'agradat també la seva valentia de triar una nova vida i començar de zero.

Mujer frente al espejo - Pablo Picasso

Laura a la ciutats dels sants -Blanca Castillo-

Pàg 35, 36: Laura arriba a la comarcal i tots els habitants l'observen i la critiquen segons la seva vestimenta i aparença.

He escollit aquesta part perquè això és una cosa que no es diu mai, però en realitat, TOTHOM fa quan arriba un nouvingut/da. Reflecteix la curiositat de la gent del poble i com jutgen a altres per la seva aparença i com intenten esbrinar com n'és, la nova persona, ja sigui positiva o negativament.

Laura a la ciutat dels sants (Xenia Procopii)

"Ja ho sabia: m'havia fet el jurament que series per a mi".

He escollit aquest fragment perquè és quant ella intenta trobar protecció a casa d’en Pere, però la Laura ha acabat adonant-se de la veritable naturalesa d'en Pere.

Laura a la ciutat dels sants - Paula Abad

- L'aire s'ha enfredorit; un tel de boira s'escampa entre les gatoses i els esbarzers que voregen la riera. El paisatge s'esfuma i no es poden veure els primers estels.

He agafat aquest fragment perque l'autor ens mostra l'àmbit del poble i les sensacions que provoca: l'aire fred, boira entre els arbres,...intenta ficar-nos dintre del paisatge que està describint.

Laura a la ciutat dels sants ( Xènia Toda Mas)

En canvi, ara començarà a viure en repós en un casal venerable, rodejada de bells mobles, els armaris plens de roba fresca i honesta. Passejara amb cotxe propi. Podra recalcar-se al braç d' un minyo que fa goig i és un dels propietaris de més renom en aquella ciutat de segona categoría.

Aquest fragment del llibre de Laura a la ciutat dels sants és una prova de que la Laura més que per amor, es va casar amb el Tomàs per interès. Ja que la Laura es pobre i en Tomàs té la familia rica a Comarquinal, el seu poble. Ella dubta de l'amor que sent vers el seu marit i de si seran feliços, però quan pensa en totes les seves riqueses, canvia rapidament d opinió . L'únic que vol és portar una bona vida, que és el que sempre ha volgut i no ha pogut fer. Sembla un matrimoni per interès econòmic.

En canvi, ara començara a viure en repos en un casal venerable, rodejada de bells mobles, els armaris plens de roba fresca i honesta. Passejara amb cotxe propi. Podra recalcar-se al braç d un minyo que fa goig i es un dels propietaris de mes renom en aquella ciutat de segona categoria.

Aquest fragment del llibre de Laura a la ciutat dels sants és una prova de que la Laura més que per amor, es va casar amb el Tomas per interes. Ja que la Laura es pobre i en Tomas te la familia rica a comarquinal. Ella dubta de l amor que sent vers el seu marit i de si seran felicos, pero quan pensa en totes les seves riqueses, canvia rapidament d opinio . L unic que vol es portar una bona vida, que es el que sempre ha volgut i no ha pogut fer. Sembla un matrimoni per interes economic.

IMATGE RELACIONADA:

Laura a la ciutat dels sants (Maria Piñol)

La boira! Va caient, espessa, grisa, negra; abriga la plana tardoral i adormida en la nit. La boira protectora guarda la ciutat estesa al cor del Pla, mentre que els pobles de les rodalies, més elevats de nivell, veuen lluir els estels i un començ de lluna.


He triat aquest fragment perquè descriu molt bé el paisatge de la boira que hi ha al poble, i dóna la sensació com si estiguessis allí mateix i poguessis notar l’ambient fred que hi ha.

Laura a la ciutat dels sants(Laia Planells Núñez)

-He vist que es fiquen també amb la seva dona, la Laura...

-Es fiquen amb tot. Li han dit de tot, han tret tots els draps bruts, que si negocis inconfessables, que si subvencions als ajuntaments amics, que si ajuts econòmics a empreses i entitats de parents, que si el seu pare era del règim i ell no té conviccions profundes...


Tracta sobre la vergonya que li fan pasar a la Laura,perque la seva germana es bastant cruel i riuen d'ella per no tindre tot lo que té la germana.I li diuen al Tomàs que s'estan rien d'ella.

Laura a la ciutat dels sants( Ainhoa Martínez)

"Arriben a la plaça, il.luminada amb una certa esplendor.

Tohtom els saluda amb gentilesa; alguna cortina s'enretira amb bon fi de permetre que algun ull curiós vegi la núvia de cal Calçot. En Tomàs camina dret com un rei per entre les salutacions dels capells i de les gorres que s'inclinen en honor de la forastera."

Comentari:

En aquest fragment com a quasi tota la novel.la surt tot al detall com si i fosim dins, i que podem observar l'esplendor de la plaça. Tots els observen amb curiositat i fixant-se en la núvia, ell orgullós d'ella camina tan enaltit.

Laura a la ciutat dels sants (Eric Lamesa)

"Els carrers amples us encomanen un sentiment d'independència; aneu lliures entre la fragor de la multitud; els automòbils botzinen entorn vostre, i de tant en tant les nobles campanes de les parròquies us retornen."

He agafat aquest fragment perque et descriu amb detall com és l'ambient del poble on viu la Laura, diferent al seu lloc d'origen, a Barcelona.

Laura a la ciutat dels sants (Aitor Bofarull López)

És al cop de portella del vehicle, en seure entre els coixins, quan s'adona que se'n va de debò, més pobra que abans d'anar-hi, lliure i sola. El cotxe marxa lentament, deixant abanda i banda la desfilada obliqua de les soques blanques, els breu núvol dels fars en la boira.

He escollit aquest fragment perque representa el que sent la Laura quan torna cap a Barcelona, i l'autor ens ho detalla de manera que poguem ficar-nos dintre de la seva situació.

Laura a la ciutat dels sants (Neus Alcoverro Reyes)

La Laura cuita a abocar-se a la finestra; i la mutació del paisatge encara la sorprèn més. Ja no veu cap gorg clapat de molses reverdides per la frescor del setembre amb una mica de riu ....

Laura a la ciutat dels sants (Daniel Haro Rodríguez)

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.

pàgina 71

En Tomàs posa les mans damunt les espatlles de la seva dona i la contempla dedalt a baix.

-A veure? -comença.

-Què inspecciones? -fa ella, estranyada.

-Miro si faràs prou efecte. Segurament que la Teresa vindrà a rebre'ns amb algú més. I com que la meva germana és del motlle antic... Va bé; els cauràs com una bomba.

He escollit aquest fragment del llibre per reflectir una de les tantes situacions que solen sorgir que és la de intentar caure bé a algú vestint i actuant de la manera que creu que serà del seu agraïment per tal de passar una estona no sent tu i estant incòmode i l'altre persona passant una bona estona des de un punt estètic i visual.

Laura a la ciutat dels sants [ Ariadna Colom ]

La laura es canvia el vestit per una roba subtil, entra al saló, encén el llum de claror ambrada,es prepara la infusió de violes am sherry, s'abandona a les flonjors del divan, obre el libre, voltada de silenci. Beu a petits glops , acostant als llavis la noble porcellana amb revèrencia.

He escollit aquest fragment perquè crec que descriu molt be la situació, et fa visualitzar l'elegància de la Laura i entrar en aquell moment de relaxació que esperem tots al final de dia.

A l'estil de molts matrimonis seriosos, la laura i en Tomàs ja no varensortir més junts, tret d'algun dia de sol en què se n'anaven amb cotxe a dinar en algun dels masos de més al vora.

Marc Civit Sardà

Laura a la ciutat dels sants (joan Güell)

La Laura cuita a abocar-se a la finestra; i la mutació del paisatge encara la sorprèn més. Ja no veu cap grog clapat de molses reverdidas per la frescor del setembre amb la mica de riu tremolos al fons ni les masies rosses prop del brodat d'escuma de les rescloses.

He escollit aquest fragment perquè m'agrada com l'autor descriu com estimava Barcelona. Com apreciava la ciutat. Ma agradat perquè despres de travessar el túnel, la laura corre a mirar quin serà el seu nou lloc, si serà igual que Barcelona, igual de verd.. però es comença a donar compte que no serà igual.

Laura a la ciutat dels sants [ Mireia Serrat]

" La Laura duia una roba clara que li

descobria la finor dels braços, que

deixava traslluir la nitidesa del pit. A

l'altre entreacte ell li envià una capsa de

bombons monumental; l'endemà ella

rebé un pom de flors copiós com una toia

d'envelat de burgesos. La tia Amèlia i la

cosina es miraven amb uns ulls de

sorpresa."...

Aquest fragment m'agradat molt del llibre, ja que expressa que entre la Laura i el Tomàs hi havia un amor cortés, dels que no hi havia en l'etapa que es situa el llibre, tots dos estaven molt enamorats, però era un amor al que els familiars d'en Tomàs s'oposaven, ja que ella no els hi agradava, després ja es veu que potser la intenció de la Laura no es la que sembla.

Laura a la ciutat dels sants (Alba bonet)

"Després fixa l'esguard vers

la direcció que duu el tren,

cap aquell altre punt incert

on abans d'una hora veurà

com si Comarquinal sortís

de sota terra....."

He escollit aquest fragment de la novel·la perquè es quan la Laura està a punt de descobrir el lloc, el poble on es trasllada deixant enrere la seva ciutat Barcelona, està en el punt d'anyorança, perquè en el fons no vol marxar, però es dirigeix cap un poble nou, el poble del seu marit i està esperant trevessar el túnel per poder conèixer aquell poble desconegut per ella on s'hi tresllada.

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS (Oriol Savat)

"Se n'estremeix; fins el cor sembla que vulgui aturar-se-li. I l'afalac d'aquella veu sonora, plena, afectuosa, que només diu paraules adorables!, i els llavis, que es posen amb suavitat al cantell de la copa, com si la besessin..."

He seleccionat aquest fragment dels moments en que la Teresa se'n adona que està realment enamorada del Pere, perquè el Miquel Llor a segut transmetre la passió que sent la dona per aquest vell amor. Jo al llegir-ho, ma fet posar en situació com si l' estigues vivint en primera persona.

Laura a la ciutat dels sants - Yana Sidarchuk

Pag. 70

"És ben meu", rumia, joiosa de tenir alguna cosa seva, ella que no havia tingut mai res més que el gran desig de viure, a estones una vida assossegada i profunda, voltada d'arbres i de silencis, i en d'altres estones brillant i somoguda.




He escollit aquest text perque m'agradat com el autor compara la vida avans del casament de la Laura i despres. Tambe que ara esta més animaga que avans.

Laura a la ciutat dels sants - Anna Iglesias

[...] Ara que tinc un piano d'aquells que només es somien, és quan enyoro i estimo més el de casa teva, tan modest i fidel, però que va saber distreure'm en les hores més neguitoses de la meva vida.

He escollit aquest fragment perquè m'ha agradat molt la reflexió que fa la Laura, ja que a tots ens passa alguna vegada que quan ens allunyem o perdem d'alguna cosa que no li donem el valor suficient, és llavors quan la trobem en falta i ja no es pot fer enrere.

Laura a la ciutat dels sants (Sònia Chernichero)

"I les mans de Laura passen pel rostre d'en Pere, els braços li lliguen el coll. Els d'ell abracen totalment el cos de la dona palpitant, somniat, l'estrenyen amb l'abraçada màxima, se n'apoderen, l'ajeuen".

He escollit aquest fragment del llibre perquè m'ha agradat com la Laura dona el primer pas i s'ofereix al Pere que li ha despertat el desig.

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

...sentir tos dits tan doços

cloure'm suaument els ulls

tan plens d'amor.

He escollit aquesta frase perquè m'ha agradat, he recordat quan Marc hem tocava i he decidit posar la frase i la fotografía a relació.

Blanca Pla Vallès

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS (Cristian Batiste)

Els bitllets, la humanitat a l'andana, els dos quarts de sis al gran rellotge, la parada de diaris, un rengle de fanals somorts, els regalims de la mànega per a l'aigua de les locomotores...



He elegit aquest fragment perquè m'agrada molt com descriu la sortida del tren a Barcelona. Amb poques paraules ha descrit el paisatge i m'he quedat molt sorprès.