CURS 2011-2012

Ja és el tercer curs consecutiu que treballem aquest bloc, també amb alumnes del batxillerat de les arts (1r Bat F).

L'ART PER L'ART 2010-2011

Enguany renovem el bloc que vam encetar el curs passat. Els alumnes són estudiants del Batxillerat de les Arts (1r Bat F) de l'Institut Gabriel Ferrater i Soler de Reus, i aniran mostrant aquí algunes de les activitats realitzades a la classe de la matèria comuna de Llengua catalana i Literatura (professora: Fina Masdéu).

Ruta literària, 25 març 2010 (1r i 2n Bat Arts escèniques IES Gabriel Ferrater, Reus)

Ruta literària, 25 març 2010 (1r i 2n Bat Arts escèniques IES Gabriel Ferrater, Reus)
La jornada va començar plujosa, tanmateix no ens vam privar de gaudir de la lectura dels textos per diversos indrets de Reus. Aquí, a la Boca de la Mina.

Al Centre de Lectura.

Al Centre de Lectura.
La Georgina llegeix un fragment de la novel·la "El Fortuny retrobat", de Jordi Agràs. Casualment, l'autor, president de l'entitat, era allí i ens va acompanyar durant la lectura (a l'esquerra de la imatge).

16 feb 2011

Vora la mar -Blanca Castillo


"Eixes ones, mirall de les estrelles,

me guarden tants records,

que em plau reveure tot sovint en elles

mos somnis que són morts."

He escollit aquesta frase, perquè parla dels records passats, que per a mi són molt importants; l'únic que em queda quan el temps passa, la veritat.

Blanca Castillo Roig

Vora la mar



Vora la mar

Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.


Les ones són el lloc on es guarden tots el records que té, les ones son el testimoni dels seus fets, el lloc on ell recorda tots el somnis que han mort o ha viscut prop al mar.

Daniel Haro Rodríguez


A Déu siau, turons, per sempre á Déu siau;
O serras desiguals, que allí en la patria mia
Dels nuvols é del cel de lluny vos distingia
Per lo repos etrern, per lo color mes blau.




He agafat la primera estrofa de l'oda a la pàtria perquè m'agrada com descriu el paisatge, com un paisatge amb les seves petites coses pot despertar en una persona aquest sentiment. La foto es una imatge del meu país, l'he ficat perquè Aribau descriu amb paraules l'amor a la seva patria, jo hi he ficat una foto.

Tatiana Arroyo Osorio
1r BAT F.

Vora la mar (Judith Fraile)


Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m'aixafa com un pes.




He escollit aquestos versos de Jacint Verdaguer, perquè penso que som molt petits en aquest mon, i som per el mar, per la terra, per el cel, una cosa tan petita y tan insignificant, que si ens caigués a sobre ni s'adonarien. He triat aquesta fotografia, perquè la terra esta encesa com la llàntia amb claror que diu al vers, i a nosaltres dormint al damunt, com intentant aixafar el mar, la terra... però involuntàriament, com si fos un somni, perquè es impossible, i com ens agradaria sentir-nos de vegades, mes grans davant d'aquest mon.




La Pàtria


Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors.

Jacint Verdaguer.

Jo he agafat aquestes estrofes, perquè llegint-lo em fa sentir enyorança per la meva terra i a la vegada fa que recordi moltes coses bones que m'han passat quant he anat de vacances o fins i tot records de la meva infància.
Abel Mariscal Jerez

Vora la mar



Per què escriure més versos en l’arena?
Platja del mar dels cels,
¿quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré amb estels?



Jacint Verdaguer










He escollit aquest poema perquè ma agradat com descriu breument el lloc on es troba reflexionant i desprès dona aquest tomb per seguir parlant de lo insignificant i efímer que sent la seva poesia i aquest desig tan potent de que perduri.




Ariadna Colom.

Vora la Mar de Jacint Verdaguer


Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m'aixafa com un pes.

he triat aquest poema de jacint verdaguer perque em recorda lo insicnificants que som en aquest mon i la grandesa del mar .

mireia baiget mas

Vora la mar






















Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m'aixafa com un pes.

Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.


He escollit aquests versos de Verdaguer perquè m'he sentit identificada amb que estem amb un món tant gran que no som res, som una cosa tant petita dins d'una tant gran...

I he decidit posar aquestes imatges perquè una tarda vaig estar davant del mar i vaig sentir la mateixa sensació que ell ja que mirant el mar pots arribar a notar com tant grandesa t'aixafa com un pes.


Blanca Pla Vallès

Vora la mar (Joan Güell)



Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.


He escollit aquest fragment del poema perquè m'agrada com combina els seus sentiments envers el mar i les estrelles. Com explica la seva pena amb els seus somnis que ja fa temps que els hi a perdut l'esperança.

Vora la mar - Jacint Verdaguer

Al cim d'un promontori que domina

les ones de la mar,
quan l'astre rei cap al ponent declina,
me'n pujo a meditar.


Ab la claror d'aqueixa llàntia encesa

contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m'aixafa com un pes.










He escollit aquest fragment del poema de Verdaguer, perquè trovo molt especial l'admiració que li té a la natura en general, en aquest cas, el mar i el cel, i trova l'ho insignificant que es veu envoltat de tanta bellesa.

-ANNA IGLESIAS.

15 feb 2011

Jacint Verdaguer - Vora la mar

Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.

Aquest petit fragment, m'agrada, ja que aporta molt de sentiment. Com ell es sent insignificant davant del cel i les estrelles, i com ha perdut el somnis amb el pas del temps.







Cel estrellat - Vincent Van Gogh

Vora la Mar / Jacint Verdaguer (1883)



Fragment:



Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa


contemplo mon no-res;


contemplo el mar i el cel, i llur grandesa


m'aixafa com un pes.









Comentari:

Aquí, en aquest fragment del poema de Jacint Verdaguer, Vora la mar, l'artista, ens transmet por, o tristesa al veure que el món és tan gran i ell és tan petit. Li pesa que el mar i el cel siguin tan grans, li pesa l'immensitat.




Judit Baiges Franquet, 1er Bat-F

VORA DE LA MAR (Cristian Batiste)


Per qué escriure més versos en l'arena?
platja del mar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré amb estels?

Jacint Verdaguer

Maria Piñol (Lo Canigó)

Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa

contemplo mon no-res;

contemplo el mar i el cel, i llur grandesa

m’aixafa com un pes.


Eixes ones, mirall de les estrelles,

me guarden tants records,

que em plau reveure tot sovint en elles

mos somnis que són morts.


Quan llegeixo aquest poema, m’imagino el paisatge que descriu i entenc el sentiment que expressa l’autor quan vol fer arribar la sensació de sentir-se molt petit en un món tan gran.

14 feb 2011

Ricard Romera







Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.


He agafat l'última estrofa perquè l'he trobat com si fos una conclusió del que ens diu a l'oda l'Aribau. Ho he explica d'una manera que es nota que n'esta orgullós del significat que té el poema.

Laura Verdejo

Al cim d'un promontori que domina

les ones de la mar,
quan l'astre rei cap al ponent declina,
me'n pujo a meditar.

Ab la claror d'aqueixa llàntia encesa

contemplo mon no-res
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m'aixafa com un pes.



he escollit aquest fragment del poema Vora la Mar de Verdaguer ja que m'agrada molt l'admiració que té a la grandesa del mar i el cel, cosa que a vegades no tenim present.


Vora la mar (Sònia Chernichero)


Al cim d’un promontori que domina

les ones de la mar,

quan l’astre rei cap al ponent declina,

me’n pujo a meditar.

Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m’aixafa com un pes.

Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.


He escollit les tres primeres estrofes del poema perquè Verdaguer descobreix un mon amagat que es troba a dins del mar, on hi han els records i els somnis morts del poeta.

13 feb 2011

La pàtria (Aitor Bofarull)

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mía,
dels núvols e del cel de lluny vós distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.


He agafat aquesta estrofa del poema La pàtria perquè representa l'enyorança del poeta per la seva terra.

12 feb 2011

Yana Sidarchuk











Canigó...

Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallones los cisnes i les àliques.
Formen son càlzer escarides serres
que plateja l'hivern i l'estiu daura,
grandiós veire on beu olors l'estrella,
los aires rellentor, los nuvols aigua.

Jacint Verdaguer

He triat aquets versos de Jacint Verdaguer perque m'avien agradat molt. Les comparacions de coses de la naturalesa més grans amb coses més petites com els animals amb els insectes o arbres amb parts de la flor de magnòlia. Aixi mostran que nosaltres tambe som part de alguna cosa. Com si tan sols complementem una cosa gran i significativa.

10 feb 2011

ORIOL SALVAT



VORA LA MAR

Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m'aixafa com un pes.



Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.

He escollit aquestes dues estrofes perquè t'explica en detall l'entorn on està.
També ma cridat l'atenció els dos ultims versos.Don a entendre que es sent frustrat per no aconseguir les seves metes i que aquest sufriment es perpetúa al llarg de molt de temps, ja que tot el seu voltant li recorda.