Vora la mar - Jacint Verdaguer

Al cim d'un promontori que domina

les ones de la mar,

quan l'astre rei cap al ponent declina,

me'n pujo a meditar.

Ab la claror d'aqueixa llàntia encesa

contemplo mon no-res;

contemplo el mar i el cel, i llur grandesa

m'aixafa com un pes.

He escollit aquest fragment del poema de Verdaguer, perquè trovo molt especial l'admiració que li té a la natura en general, en aquest cas, el mar i el cel, i trova l'ho insignificant que es veu envoltat de tanta bellesa.

-ANNA IGLESIAS.