CURS 2011-2012

Ja és el tercer curs consecutiu que treballem aquest bloc, també amb alumnes del batxillerat de les arts (1r Bat F).

L'ART PER L'ART 2010-2011

Enguany renovem el bloc que vam encetar el curs passat. Els alumnes són estudiants del Batxillerat de les Arts (1r Bat F) de l'Institut Gabriel Ferrater i Soler de Reus, i aniran mostrant aquí algunes de les activitats realitzades a la classe de la matèria comuna de Llengua catalana i Literatura (professora: Fina Masdéu).

Ruta literària, 25 març 2010 (1r i 2n Bat Arts escèniques IES Gabriel Ferrater, Reus)

Ruta literària, 25 març 2010 (1r i 2n Bat Arts escèniques IES Gabriel Ferrater, Reus)
La jornada va començar plujosa, tanmateix no ens vam privar de gaudir de la lectura dels textos per diversos indrets de Reus. Aquí, a la Boca de la Mina.

Al Centre de Lectura.

Al Centre de Lectura.
La Georgina llegeix un fragment de la novel·la "El Fortuny retrobat", de Jordi Agràs. Casualment, l'autor, president de l'entitat, era allí i ens va acompanyar durant la lectura (a l'esquerra de la imatge).

15 feb 2011

Maria Piñol (Lo Canigó)

Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa

contemplo mon no-res;

contemplo el mar i el cel, i llur grandesa

m’aixafa com un pes.


Eixes ones, mirall de les estrelles,

me guarden tants records,

que em plau reveure tot sovint en elles

mos somnis que són morts.


Quan llegeixo aquest poema, m’imagino el paisatge que descriu i entenc el sentiment que expressa l’autor quan vol fer arribar la sensació de sentir-se molt petit en un món tan gran.

14 feb 2011

Ricard Romera







Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.


He agafat l'última estrofa perquè l'he trobat com si fos una conclusió del que ens diu a l'oda l'Aribau. Ho he explica d'una manera que es nota que n'esta orgullós del significat que té el poema.

Laura Verdejo

Al cim d'un promontori que domina

les ones de la mar,
quan l'astre rei cap al ponent declina,
me'n pujo a meditar.

Ab la claror d'aqueixa llàntia encesa

contemplo mon no-res
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m'aixafa com un pes.



he escollit aquest fragment del poema Vora la Mar de Verdaguer ja que m'agrada molt l'admiració que té a la grandesa del mar i el cel, cosa que a vegades no tenim present.


Vora la mar (Sònia Chernichero)


Al cim d’un promontori que domina

les ones de la mar,

quan l’astre rei cap al ponent declina,

me’n pujo a meditar.

Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m’aixafa com un pes.

Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.


He escollit les tres primeres estrofes del poema perquè Verdaguer descobreix un mon amagat que es troba a dins del mar, on hi han els records i els somnis morts del poeta.

13 feb 2011

La pàtria (Aitor Bofarull)

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mía,
dels núvols e del cel de lluny vós distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.


He agafat aquesta estrofa del poema La pàtria perquè representa l'enyorança del poeta per la seva terra.

12 feb 2011

Yana Sidarchuk











Canigó...

Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallones los cisnes i les àliques.
Formen son càlzer escarides serres
que plateja l'hivern i l'estiu daura,
grandiós veire on beu olors l'estrella,
los aires rellentor, los nuvols aigua.

Jacint Verdaguer

He triat aquets versos de Jacint Verdaguer perque m'avien agradat molt. Les comparacions de coses de la naturalesa més grans amb coses més petites com els animals amb els insectes o arbres amb parts de la flor de magnòlia. Aixi mostran que nosaltres tambe som part de alguna cosa. Com si tan sols complementem una cosa gran i significativa.

10 feb 2011

ORIOL SALVAT



VORA LA MAR

Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m'aixafa com un pes.



Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.

He escollit aquestes dues estrofes perquè t'explica en detall l'entorn on està.
També ma cridat l'atenció els dos ultims versos.Don a entendre que es sent frustrat per no aconseguir les seves metes i que aquest sufriment es perpetúa al llarg de molt de temps, ja que tot el seu voltant li recorda.