"És ben meu", rumia, joiosa de tenir alguna cosa seva, ella que no havia tingut mai res més que el gran desig de viure, a estones una vida assossegada i profunda, voltada d'arbres i de silencis, i en d'altres estones brillant i somoguda.
He escollit aquest text perque m'agradat com el autor compara la vida avans del casament de la Laura i despres. Tambe que ara esta més animaga que avans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario