És al cop de portella del vehicle, en seure entre els coixins, quan s'adona que se'n va de debò, més pobra que abans d'anar-hi, lliure i sola. El cotxe marxa lentament, deixant abanda i banda la desfilada obliqua de les soques blanques, els breu núvol dels fars en la boira.
He escollit aquest fragment perque representa el que sent la Laura quan torna cap a Barcelona, i l'autor ens ho detalla de manera que poguem ficar-nos dintre de la seva situació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario