Laura a la ciutat dels sants - Anna Iglesias

[...] Ara que tinc un piano d'aquells que només es somien, és quan enyoro i estimo més el de casa teva, tan modest i fidel, però que va saber distreure'm en les hores més neguitoses de la meva vida.

He escollit aquest fragment perquè m'ha agradat molt la reflexió que fa la Laura, ja que a tots ens passa alguna vegada que quan ens allunyem o perdem d'alguna cosa que no li donem el valor suficient, és llavors quan la trobem en falta i ja no es pot fer enrere.