Mireia Vallverdú González

Dona, si us am, no·m graescau amor(94.28, CIX)

Dona, si us am, no·m graescau amor;
aquella part de que yo so forçat,
grahiu a Deu, qui us ha tal cors forjat
que altra cors no bast’a sa valor:
bell, ab gran gest, portant un spirit
tan amplament que no·l te presoner,
mas com senyor usant de son poder,
tenint estret davall si l’apetit.

E si treball per tostemps, jorn e nit,
e faç quant pusch perque·m vullau amar,
no meresch tant, car no·s pot be comprar
la vostr’amor: lo preu es infinit.
Aci ’s causat lo meu mereximent,
com la dolor y ell treball a mi plau;
mas no meresch ser amat, si us desplau:
no basta ’n pus que un covidament.

Hajau me grat com lo meu pensament,
qu’era ’partat d’amor, de tot en tot,
e ja d’amor yo no scrivia mot,
ans del passat era ver penident,
ara per vos y en vos tot lo despench,
menys de penssar que me·n remunereu.
Si Amor fa que per ço mi ameu,
ffara·ll que sol, e mal que·l costum tench.

Puys Amor vol qu’en amar tant m’estench
per molta part de vos que troba ’n mi,
tanta que may en altra no trobi,
e de amar aquelles ell estrench,
raho sera qu’estrenga mes a vos,
puys que per vos m’a stret mes que james.
Aquell semblant vostre per qui so pres,
mal rest’amor, no fent amar abdos.

Lonch temps es ja que, per fugir dolors,
fugi Amor aytant com en mi fon,
mas, veent vos, recorts en mi no son
dels mals passats, ans me paren dolçors.
Yo li perdon los mals que n’he passats,
e lo pressent y ells que son per venir;
acordat so per vos tant soferir,
puys que aquells sapia que sentats.

Mon derrer be, ja eren castigats
los meus volers a james don’amar.
Per vos amar, yo·ls vull licenciar;
si no us n’an grat, ajau los per ingrats.

Ausiàs March