[25]
Sobresdolor m'ha tolt l'imaginar.
L'enteniment no es dol ni es pot esbatre:
aitant dolt és que l'ha calgut abatre
e mon afany plorant no es pot mostrar.
No trop remei, car ma dolor és tanta
que mon voler en parts ne tinc partit
ne en sol un lloc lo'm trobe aünit
sinó en morir e viure que es decanta.
Sí com l'ho flac qui l'és forçat triar
ab qual de dos hòmens forts s'ha combatre
no sap pensar ab qual deja debatre
e, espaordit, sos comptes no pot far,
ne pren a me, que lo viure m'espanta
e lo morir me serà gran despit:
com viure vull, la mort prenc en delit;
com vull morir, la vida tinc per santa.
Sí com aquell qui és verí donant
al mestre seu e, quan veu sa dolor,
ha pietat del mal de son senyor
e sobre aquell vol ésser ajudant,
vós, pensament, per qui mon seny s'absenta
per los treballs dant-li alterament,
a son afany donau acorriment,
puix que, sos mals, per mitjà vostre els senta.
Judit Baiges Franquet
No hay comentarios:
Publicar un comentario