PUIX QUE SENS TU ALGÚ A TU NO ABASTA,...
Oh, quan serà que regaré les galtes
d’aigua de plor ab les llàgremes dolces!
Contricció és la font d’on emanen:
aquesta és clau que el cel tancat nos obre.
D’atricció parteixen les amargues,
perquè en temor més que en amor se funden;
mas, tals quals són, d’aquestes me abunda,
puix són camí e via per les altres.
Judith Fraile Marín
No hay comentarios:
Publicar un comentario