"Se n'estremeix; fins el cor sembla que vulgui aturar-se-li. I l'afalac d'aquella veu sonora, plena, afectuosa, que només diu paraules adorables!, i els llavis, que es posen amb suavitat al cantell de la copa, com si la besessin..."
He seleccionat aquest fragment dels moments en que la Teresa se'n adona que està realment enamorada del Pere, perquè el Miquel Llor a segut transmetre la passió que sent la dona per aquest vell amor. Jo al llegir-ho, ma fet posar en situació com si l' estigues vivint en primera persona.
