Ab una pinta de marfil polia

sos cabells de finíssima atzabeja,

a qui los d'or més fi tenen enveja,

en un terrat, la bella Flora un dia.

He escollit aquest fragment, perquè m'agradat mes que els altre, perquè magrada la bellesa que transmet, perque parla d'una noia que es pentina i que de lo bonica que és li tenen enveja i aquests son dos termes que per mi van molt lligats entre ells; la bellesa i l'enveja.

Alba bonet buquera