Judith Fraile Marín (Frase de Tirant lo Blanc)

Veritablement us puc dic, senyor, que, quan la infanta bevia vi vermell, com que la seva blancor és tan extrema, que per la gola li veia passar el vi, i tots quants hi eren n'estaven admirats.

He triat aquest fragment de Tirant lo Blanc, perque m'agrada molt la forma en la que troba bonic el color de la seva pell tan blanca, i en el petit detall que es fixa, que es el "passar" el vi per la seva gola.

Ricard Romera

''Tirant se sent malalt. El capità ha contret una pulmonia i els metges no hi poden fer res per guarir-l'en....Tot fent camí cap a la

ciutat imperial, Tirant mor.''

Tirant lo blanc Pàg. 318

He escollit aquest petit fragment perquè explica com Tirant mor afectat per una pulmonia. Ens demostra que fins i tot, un cavaller valerós, com ha demostrat ser Tirant, amb les seves proeses, guerres, enginys, i innombrables factors mereixedores d'ell mateix, pot morir com qualsevol altre.

"-Senyor comanador, la meva senyora us prega que, si mai espereu d'acomplir amb ella el que desitgeu, encara que siguem en dies de Passió, que immediatament, deixan-t'ho tot, hi aneu; perquè us espera amb molta humilitat i us desitja servir en coses que mai més oblidareu."

(Tirant lo Blanc, pàgina 146)

He agafat aquest tros perquè he recordat el primer cop que vaig llegir el llibre i va ser una frase que se'm va quedar. Trobo que es una frase desafiant i es això lo que m'agrada.

Tatiana Arroyo Osorio, 1r F BAT.

A l'inrevés de Gabriel Ferrater - Paula Vicente

A l’inrevés

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.

Del llibre "Les dones i els dies"

Personalment, aquest poema m'agradat per la seva senzillesa

i les comaparacions que hi fa servir. És un poema que transmet

moltes sensacions alhora.

Carolina Garcia Wells

El distret


Segur que avui hi havia núvols,i no he mirat enlaire. Tot el diaque veig cares i pedres i les soques dels arbres,i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.

Sens dubtes he elegit el poema El distret, de Gabriel Ferrater, ja que m’ha aconseguit transmetre molt amb la senzillesa de les seves paraules i expresa un sentiment de angoixa amb el cual tothom es pot sentir identificat.

Ab una pinta de marfil polia

sos cabell de finíssima atzabeja,

a qui los d'or més fi tenen enveja,

en un terrat,la bella Flora un dia;

entre ells la pura neu se descobria

del coll que,ab son contrari,més campeja

i,com la mà com lo marfil blanqueja,

pinta i mà d'una peça pareixia.

Francesc Vicenç GARCIA

ainhoa martinez

A una hermosa dama de cabell negre

que es pentinava en un terrat

ab una pinta de marfil

Ab una pinta de marfil polia

sos cabells de finíssima atzabeja,

a qui los d'or mes fi tenia enveja,

en un terrat, la bella Flora un dia;

entre ells la pura neu se descibria

del coll que, ab son contrari, més campeja

i, com la mà com lo marfil blanqueja,pinta i mà d'una peça pareixia.

Per ser sincera cap altre poema ma cridat l'atenció i aquest és un que m'agradava,

a part que hem parlat sobre ell a classe.

En aquest poema pots veure la sencilleça i simplicitat,

però alhora la belleza amb la que pot descriure el gest que fa uan dona quan es pentina.

també compara mol el contrast de color, de la pell i el seu cabell.

El distret (Judit Baiges Franquet)

EL DISTRET

Mirava d'aprop, no m'aixecava de terra.

Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.

Que demà m'en recordi.

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies)

COMENTARI

He escollit aquest fragment perquè, al llegir-lo, m'ha transmès molts sentiments.

M'ha fet posar a la pell de les paraules.

Penso que, l'autor, aquests moments, els ha viscut, i que amb una sola tarda a sapigut veure aquests fets i els ha plasmat tal i com s'he li presentaven pel cap.

M'ha agradat la naturalitat amb la que s'expressa.

Judit Baiges Franquet. Tirant lo Blanc:

Plaerdemavida: Demà mentre es banye, jo m'ho enginyaré de tal manera que que al vespre t'introduiré en el seu llit on la trobaràs tota nua. [...]

Tirant: ¿Com podria furtar-li a la meua senyora allò que més li plau guardar?
Et dic que per res del món no faria enutjar sa majestat.
I posat el cas que ho volgués fer, em faltaria coratje.

BREU COMENTARI

Aquest fragment l'he tret de la pàgina 145 del llibre de Tirant lo Blanc.

En aquest tros, Plaerdemavida i Tirant, mantenen una conversació.

Plaerdemavida, aconsella a Tirant, perquè sapiga que si no s'espavila, amb la Viuda al costat de la seva senyora, no cal que n'esperi res.

A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil.

Entre ells la pura neu se descobria

del coll que, ab son contrari, més campeja

i, com a mà com lo marfil blanqueja,

pinta i mà d'una peça pareixia.

He triat aquests versos perque expliquen amb sencillesa i amb claretat el contrast que es fa entre el negre de seu cabell i el blanc de la seva pell.

Ab una pinta de marfil polia

sos cabells de finíssima atzabeja,

a qui los d'or més fi tenen enveja,

en un terrat, la bella Flora un dia.

He escollit aquest fragment, perquè m'agradat mes que els altre, perquè magrada la bellesa que transmet, perque parla d'una noia que es pentina i que de lo bonica que és li tenen enveja i aquests son dos termes que per mi van molt lligats entre ells; la bellesa i l'enveja.

Alba bonet buquera

El distret

El distret

Segur que avui hi havia núvols,

i no he mirat enlaire. Tot el dia

que veig cares i pedres i les soques dels arbres,

i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.

Mirava de prop, no m’aixecava de terra.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies (1968)

Daniel Haro Rodríguez

El distret

El distret

Segur que avui hi havia núvols,

i no he mirat enlaire. Tot el dia

que veig cares i pedres i les soques dels arbres,

i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.

Mirava de prop, no m’aixecava de terra.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies (1968)

Auna hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pintade marfil

Ab una pinta de marfil polia

sos cabells de finíssima atzabeja,

a qui los d'or mes fi tenia enveja,

en un terrat, la bella Flora un dia;

entre ells la pura neu se descibria

del coll que, ab son contrari, més campeja

i, com la mà com lo marfil blanqueja,

pinta i mà d'una peça pareixia.

He escollit aquest fragment, ja que m'ha agradat molt, en diferència dels altres versos, ja que en aquest poema explica amb molta claredat el contrast dels colors, en aquest cas el de la pinta i els seus cabells i els seus cabells amb la seva pell. També explica detalladament les seves característiques amb molta delicadesa, i és d'aquesta manera com es pot apreciar les belles dames del segle XVI.

Anna Iglesias

Oriol Salvat

A)Frase de Tirant lo Blanc:

-Senyora -va dir Hipòlit- , ara no és hora d' enraonar gaire; jo us demano que em vulgueu fer la gràcia i la mercè d'anar al llit, i allí parlarem d'altres negocis que augmenteran el vostre plaer i seran de gran consol per a mi.

He triat aquest fragment de la conversa entre Hipòlit i la seva amant, l'Emperadriu de Constantinoble perquè és un argument inesperant en la conversa per part de Hipòlit, passen d'estar parlant sentimentalment, d'obrir-se l'un a l'altre, a que l'amant diu que no perdin més el temps i que van a lo que van. També m'ha sorprès el grau tan alt de subtilesa per dir una cosa tan clara.

Al triar la imatge he pensat que no s'hauria de veure en molta claretat la cara dels amants, ja que és una relació que està en secret perquè ella és una dona molt important i està casada amb l'Emperador.

B)A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil:

entre ells la pura neu se descobria

del coll que, ab son contrari, més campeja

i, com la mà com lo marfil blanqueja,

pinta i mà d'una peça pareixia.

M'agrada aquest fragment per les comparacions de la blanquíssima pell amb la neu i el marfil i la unió de la mà i de la pinta pel fet de ser tan blancs que no es distingeixen.

He triat com a il.lustració a una dona asiàtica perquè els asiàtics es caracteritzen per tenir un cabell negre i una pell blanca com la neu, així es pot confondre la mà i la pinta.

A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en una terrat ab una pinta de marfil

Ab una pinta de marfil polia sos cabells de finíssima atzabeja a qui los d'or mes fi tenia enveja, en un terrat, la bella Flora un dia; entre ells la pura neu se descibria del coll que, ab son contrari, més campeja, i com la mà com lo marfil blanqueja, pinta i mà d'una peça pareixia.

He escollit aquest fragment d'aquest poema perquè descriu en molta claredat com es la noia, on és i que està fent. També ma cridat l'atenció com descriu la diferencia entre el color del cabell i el color de la pell.

Joan Güell

Laura Verdejo

A la vora de la mar n'hi ha una donzella

que broda un mocador la flor mes bella;

quan n'és a mig brodar li falta seda.

He escollit aquesta pintura de Mary Cassat anomenada Lydia Brodant del 1881 ja que m'ha semblat que l'estil de la dona que hi ha al quadre amb el del poema concorden i aquesta es la primera idea que es fa el lector quan comença a llegir el poema.

El distret (Sònia Chernichero)

Mirava de prop, no m'aixecava del terra.

Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.

Gabriel Ferrater

He triat aquest fragment perquè qualsevol persona que sigui una mica despistada o distreta es pot sentir una mica identificada amb aquet poema, ja que està tant distret que no s'adona que ja s'ha fet fosc.

Frase de Tirant lo Blanc (Sònia Chernichero)

Mentre l'emperador deia tals o semblants paraules, les orelles de Tirant estaven atentes a les paraules, però els ulls, d'altra part, contemplaven la gran bellesa de Carmesina.

He triat aquesta frase, ja que mostra com Tirant està atent però alhora desvia la seva mirada cap a la princesa, la qual ell està molt enamorat.

Maria Piñol (Tirant lo Blanc)

Veritablement us puc dic, senyor, que, quan la infanta bevia vi vermell, com que la seva blancor és tan extrema, que per la gola li veia passar el vi, i tots quants hi eren n'estaven admirats.

He triat aquesta frase perquè mostra com d'una forma bonica, Tirant s'expressa per descriure la bellesa de la pell blanquíssima que tenia la filla del rei.

Maria Piñol (A LA VORA DE LA MAR)

De tres germanes que som só la més bella;

l'una és casada amb un rei, l'altra és princesa

i jo, pobreta de mi! marinereta.

L'una en porta vestit d'or, l'altra de seda

i jo, pobreta de mi! de sargil negre.

L'una em va amb un cotxe d'or, l'altra de plata

i jo, pobreta de mi! amb una barca.

No en sou marinera, no, que en sereu reina,

que jo só lo fill del rei de Inglaterra,

set anys ha que vaig pel món, per vós, donzella.

He triat aquests versos perquè és on es veu l'amor interessat de la noia cap al noi. Al principi la donzella no en volia saber res d'ell i preferia tornar a terra però quan va saber que era el fill del rei, llavors li va interessar.

El distret (Aitor Bofarull)

Segur que avui hi havia núvols,

i no he mirat enlaire. Tot el dia

que veig cares i pedres i les soques dels arbres,

i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.