Vora la mar -Blanca Castillo

"Eixes ones, mirall de les estrelles,

me guarden tants records,

que em plau reveure tot sovint en elles

mos somnis que són morts."

He escollit aquesta frase, perquè parla dels records passats, que per a mi són molt importants; l'únic que em queda quan el temps passa, la veritat.

Blanca Castillo Roig

Vora la mar

Vora la mar

Eixes ones, mirall de les estrelles,

me guarden tants records,

que em plau reveure tot sovint en elles

mos somnis que són morts.

Les ones són el lloc on es guarden tots el records que té, les ones son el testimoni dels seus fets, el lloc on ell recorda tots el somnis que han mort o ha viscut prop al mar.

Daniel Haro Rodríguez

A Déu siau, turons, per sempre á Déu siau;

O serras desiguals, que allí en la patria mia

Dels nuvols é del cel de lluny vos distingia

Per lo repos etrern, per lo color mes blau.

He agafat la primera estrofa de l'oda a la pàtria perquè m'agrada com descriu el paisatge, com un paisatge amb les seves petites coses pot despertar en una persona aquest sentiment. La foto es una imatge del meu país, l'he ficat perquè Aribau descriu amb paraules l'amor a la seva patria, jo hi he ficat una foto.

Tatiana Arroyo Osorio

1r BAT F.

Vora la mar (Judith Fraile)

Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa

contemplo mon no-res;

contemplo el mar i el cel, i llur grandesa

m'aixafa com un pes.

He escollit aquestos versos de Jacint Verdaguer, perquè penso que som molt petits en aquest mon, i som per el mar, per la terra, per el cel, una cosa tan petita y tan insignificant, que si ens caigués a sobre ni s'adonarien. He triat aquesta fotografia, perquè la terra esta encesa com la llàntia amb claror que diu al vers, i a nosaltres dormint al damunt, com intentant aixafar el mar, la terra... però involuntàriament, com si fos un somni, perquè es impossible, i com ens agradaria sentir-nos de vegades, mes grans davant d'aquest mon.

La Pàtria

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors.

Jacint Verdaguer.

Jo he agafat aquestes estrofes, perquè llegint-lo em fa sentir enyorança per la meva terra i a la vegada fa que recordi moltes coses bones que m'han passat quant he anat de vacances o fins i tot records de la meva infància.

Abel Mariscal Jerez

Vora la mar

Per què escriure més versos en l’arena?
Platja del mar dels cels,
¿quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré amb estels?



Jacint Verdaguer










He escollit aquest poema perquè ma agradat com descriu breument el lloc on es troba reflexionant i desprès dona aquest tomb per seguir parlant de lo insignificant i efímer que sent la seva poesia i aquest desig tan potent de que perduri.

Ariadna Colom.

Vora la Mar de Jacint Verdaguer

Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa

contemplo mon no-res;

contemplo el mar i el cel, i llur grandesa

m'aixafa com un pes.

he triat aquest poema de jacint verdaguer perque em recorda lo insicnificants que som en aquest mon i la grandesa del mar .

mireia baiget mas