Fragment de La Bogeria, de Narcís Oller.

Deixo un dels fragments que més m'agraden d'aquest llibre. Espero que us agradi tornar a llegir-lo els qui ja ho heu fet; i llegir-lo de nou a tots aquells que encara no hi heu topat.


Llavors, amb sa dolça càrrega damunt, jo anava escrivint, i ella em pagava amb petons els elogis que d'ella feia en aquell tros de paper. Si la carta era per als seus pares, volia escriure-hi després; i jo em feia enrere, ella se m'asseia a la falda, i, mentre joguinejava recitant dolenteries com si se les anés dictant, jo li bufava els rinxolets del clatell o li inquietava el colze per fer-li fer gargots.
[...] La Matildeta estava boja per mi, i jo per ella. Algun cop, descansant, mig desmaiat, d'alguna d'aquelles mirades que ens encreuàvem com espasins i que sosteníem clavades temps i temps, li havia dit:
- Mira, perla; jo tinc un amic, metge a Vilaniu, que si ens veiés així (no ho dubtis) diria que estem tocats, que hem d'anar a para a Sant Boi. [...]
- I ¿que no és molt més sublim aquesta bogeria que tota la sabiduria humana?

Georgina Blanch, 1r BAT E