Deixo un dels fragments que més m'agraden d'aquest llibre. Espero que us agradi tornar a llegir-lo els qui ja ho heu fet; i llegir-lo de nou a tots aquells que encara no hi heu topat.
Llavors, amb sa dolça càrrega damunt, jo anava escrivint, i ella em pagava amb petons els elogis que d'ella feia en aquell tros de paper. Si la carta era per als seus pares, volia escriure-hi després; i jo em feia enrere, ella se m'asseia a la falda, i, mentre joguinejava recitant dolenteries com si se les anés dictant, jo li bufava els rinxolets del clatell o li inquietava el colze per fer-li fer gargots.
[...] La Matildeta estava boja per mi, i jo per ella. Algun cop, descansant, mig desmaiat, d'alguna d'aquelles mirades que ens encreuàvem com espasins i que sosteníem clavades temps i temps, li havia dit:
- Mira, perla; jo tinc un amic, metge a Vilaniu, que si ens veiés així (no ho dubtis) diria que estem tocats, que hem d'anar a para a Sant Boi. [...]
- I ¿que no és molt més sublim aquesta bogeria que tota la sabiduria humana?
Georgina Blanch, 1r BAT E
30 mar 2010
Fragment de La Bogeria, de Narcís Oller.
Etiquetes de comentaris:
Narcís Oller,
novel·la realista,
renaixença
A una monja gravada de verola.
Aquí deixo un dels primers treballs que vam fer el primer trimestre la Judit Guiu, l'Andrea Pedret i jo. Es tracta d'un powerpoint amb el recull del treball amb imatges. El que vam fer va ser agafar un poema de Francesc Vicent Garcia, més conegut com a Rector de Vallfogona, i editar-lo com si fos un còmic.
Ja ens direu què us sembla, Georgina Blanch.
Ja ens direu què us sembla, Georgina Blanch.
Etiquetes de comentaris:
barroc,
rector de vallfogona,
sonet
18 mar 2010
Com les maduixes (fragment)
Li plau la corretjola i aquell herbei tan fi,
i creu que el cel s'acaba darrera del jardí.
En va la maduixera son bé de Déu cobria;
en treure les maduixes del receret ombriu,
Pandara s'enrojola, treballa, s'extasia:
si n'ha trobat més d'una, aixeca els ulls i riu.
Pandara sempre ha vist el cel asserenat;
ignora la gropada i el xiscle de les bruixes.
És fe i és vida d'ella la llum de bat a bat.
El món, en meravelles i jocs atrafegat,
és petit i vermell i fresc com les maduixes.
Josep Carner (1906)
i creu que el cel s'acaba darrera del jardí.
En va la maduixera son bé de Déu cobria;
en treure les maduixes del receret ombriu,
Pandara s'enrojola, treballa, s'extasia:
si n'ha trobat més d'una, aixeca els ulls i riu.
Pandara sempre ha vist el cel asserenat;
ignora la gropada i el xiscle de les bruixes.
És fe i és vida d'ella la llum de bat a bat.
El món, en meravelles i jocs atrafegat,
és petit i vermell i fresc com les maduixes.
Josep Carner (1906)
Etiquetes de comentaris:
Carner,
infants,
maduixes,
noucentisme,
poema
17 mar 2010
El llibre de les Bèsties, Ramon Llull
Aquí podeu veure el treball sobre Ramon Llull fet per arrodonir la nota del 1r trimestre de llengua catalana i literatura (IES Gabriel Ferrater, Reus). He fet una anàlisi de la temàtica d' El llibre de les Bèsties . També us mostro el power point, que vaig utilitzar de suport.
Gal·la Sabaté Masip 1r bat E
Gal·la Sabaté Masip 1r bat E
Suscribirse a:
Entradas (Atom)