Laura a la ciutat dels sants

Tres mesos fins a l'abril, de caure la boira, de passar els núvols de l'hivern. Vetlles de pluja i de quietud passada pels senyals de campanes que el vent s'emporta lluny, a través dels camps xops , desolats , o bé es senten tan a prop que encomanen als vidres del balcó una queixa tremolosa.

He escollit aquest fragment de l'obra, forma par de l'introducció de la segona part que simbolitza el pas del temps, l'aire s'ha emportat lluny sensacions i vivències de Laura, deixant-la a ella melancòlica.


Carolina Garcia Wells