I les mans de Laura passen pel rostre d'en Pere, els braços li lliguen el coll.
Els d'ell abracen totalment el cos de la dona palpitant, somniat,
l'estrenyen amb l'abraçada màxima, se n'apoderen, l'ajeuen.
He triat aquest fragment del llibre, ja que m'agrada la forma en la que Miquel Llor defineix aquesta abraçada tan pasional i tan bonica, explica de manera tan detallada com s'abraçen que sense mirar cap imatge ja ho imaginem com es.
No hay comentarios:
Publicar un comentario