Laura a la ciutat dels sants (joan Güell)

La Laura cuita a abocar-se a la finestra; i la mutació del paisatge encara la sorprèn més. Ja no veu cap grog clapat de molses reverdidas per la frescor del setembre amb la mica de riu tremolos al fons ni les masies rosses prop del brodat d'escuma de les rescloses.

He escollit aquest fragment perquè m'agrada com l'autor descriu com estimava Barcelona. Com apreciava la ciutat. Ma agradat perquè despres de travessar el túnel, la laura corre a mirar quin serà el seu nou lloc, si serà igual que Barcelona, igual de verd.. però es comença a donar compte que no serà igual.