CURS 2011-2012

Ja és el tercer curs consecutiu que treballem aquest bloc, també amb alumnes del batxillerat de les arts (1r Bat F).

L'ART PER L'ART 2010-2011

Enguany renovem el bloc que vam encetar el curs passat. Els alumnes són estudiants del Batxillerat de les Arts (1r Bat F) de l'Institut Gabriel Ferrater i Soler de Reus, i aniran mostrant aquí algunes de les activitats realitzades a la classe de la matèria comuna de Llengua catalana i Literatura (professora: Fina Masdéu).

Ruta literària, 25 març 2010 (1r i 2n Bat Arts escèniques IES Gabriel Ferrater, Reus)

Ruta literària, 25 març 2010 (1r i 2n Bat Arts escèniques IES Gabriel Ferrater, Reus)
La jornada va començar plujosa, tanmateix no ens vam privar de gaudir de la lectura dels textos per diversos indrets de Reus. Aquí, a la Boca de la Mina.

Al Centre de Lectura.

Al Centre de Lectura.
La Georgina llegeix un fragment de la novel·la "El Fortuny retrobat", de Jordi Agràs. Casualment, l'autor, president de l'entitat, era allí i ens va acompanyar durant la lectura (a l'esquerra de la imatge).

31 dic 2010

Frase Tirant

Tirant es posà la mà a la mànega i tragué l'espill, i digué:
-Senyora, la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida. Mani-li vostra altesa que em tingui pietat.




Aquest fragment del Tirant és el que més ma impactat ja que és una manera molt bonica i especial d'ell, per dir-li a Carmesina el que sent per ella.


Neus Alcoverro Reyes

30 dic 2010

FRASE DE TIRANT


Sento un dolor com no he sentit mai,
que per moltes vegades que hagi estat ferit i apunt de morir,
el meu cos no ha sentit mai un dolor tan mortal.





- Aquesta frase m'ha sorprès perquè aquest dolor que sent Tirant pot ser un dolor d'amor, pscicològic, extern.. tot depèn del punt de vista en que veiguis la frase.


Blanca Pla Vallès.

A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil.


Entre ells la pura neu se descobria
del coll que, ab son contrari, més campeja
i, com a mà com lo marfil blanqueja,
pinta i mà d'una peça pareixia.




- Jo he agafat aquests versos perque expliquen molt clarament el contrast del blanc de la seva pell i el negre dels seus cabells.


Blanca Pla Vallès.

29 dic 2010

Ariadna colom



El distret


Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.




Gabriel FERRATER, Les dones i els dies (1968)




M'ha cridat l'atenció amb la bellesa la qual interioritza el que veu i et transporta al lloc que descriu amb certa melancolia

25 dic 2010

TIRANT LO BLANC

Capítol 61


<<- Em seria una gran ofensa -digué Tirant-, que jo donés el que m'ha estat donat liberament i que he deslligat amb les meves mans, a més de la promesa, la fe i el jurament que jo he fet. Bé seria tingut pel més vil i abatut cavaller que mai hagués nascut al món, o que encara hagués de néixer; i, si jo feia una cosa semblant, m'haurien de posar sobre el cap un bacinet ple de foc.
Yana Sidarchuk

30 nov 2010

Puys que sens Tu algú a Tu no basta

Puys que sens Tu algú a Tu no basta

Alguna fi en aquest món se troba;
n·és vera fi, puys que no fa l'om fèlix:
és lo començ per on l'altra s'acaba,
segons lo córs qu·entendre pot un home.
los filosofs, qui aquella posaren
en si mateixs, són ésser vists discordes:
senyal és cert qu·en veritat no·s funda;
per consegüent, a l'home no contenta.


Ausiàs March

(T. Arroyo Osorio)

11 nov 2010

Neus Alcoverro Reyes


Pren-me enaixí com al patró que en platja

té sa gran nau e pensa haver castell:

veent lo cel esser molt clar e bell,

creu fermament d'una àncora assats haja.

Mireia Serrat


Gessamí Díaz


10 nov 2010

No·m fall recort del temps tan delitós





No·m fall recort del temps tan delitós
qu·és ja passat; pens que tal no venrrà.
Si·l conseguesch, mercé no·m fallirà,
Preareu mi qui·n temps antich preàveu,
e confessant que us dolíeu de mi.
Ara que us am plus que jamés amí,
tornau-vos lla on de primer estàveu.

Plus que dabans me trobe desijós,
e lo desig en mi jamés morrà,
car per sa part mon cors lo sostendrà,
l'enteniment no·m serà despitós.
Vós desijau a mi, qui desijàveu
per tal voler del qual yo·m contentí.
Ara que us am plus que jamés amí,
torneu-vos lla hon de primer estàveu

E si rahó fon que benvolgut fos,
mils ho meresch, mon hull no·m desmentrà,
car per gran dol moltes veus ne plorà,
e no plorant, mostrava'm dolorós.
E vós, de goig, lo tedèum cantàveu.
Lagremejant, maldicions cantí.
Ara que us am plus que jamés amí,
tornau-vos lla on de primer estàveu.

Comptar no deg les passades dolors,
car poqua fe per vós tost hi serà:
qui·s menys d'amor altr·amor no sentrà,
car no ha sguart lo rient al plorós.
Si ben amant lo terç d'un jorn passàveu,
hauríeu grat del que per vós passí.
Ara que us am plus que jamés amí,
tornau-vos lla on de primer estàveu.

Reclam a tots los meus predecessors,
cells qui Amor llur cor enamorà,
e los presents e lo qui naxerà,
que per mos dits entenguen mes clamors;
e si en vós conexença justàveu,
mal grat haureu del que fes un matí.
Ara que us am plus que jamés amí,
tornau-vos lla hon de primer estàveu,



Tornada


Plena de seny, si·l cor me cartejàveu,
trobàreu clar que us amaré sens fi.
Ara que us am plus que jamés amí,
tornau-vos lla on de primer estàveu
.


D'Ausiàs March



Carolina Garcia Wells

Maria Piñol

SENS LO DESIG DE COSA DESHONESTA,...








Sens lo desig de cosa deshonesta,

d’on ve dolor a tot enamorat,

visc dolorit desitjant ser amat,

e par-ho bé que no us vull deshonesta.

Ço que jo am de vós és vostre seny

e los estats de vostra vida casta:

molt no deman, car mon desig no basta

sinó en ço que honestat ateny.

Ausiàs March

Mireia Vallverdú González



Dona, si us am, no·m graescau amor(94.28, CIX)

Dona, si us am, no·m graescau amor;
aquella part de que yo so forçat,
grahiu a Deu, qui us ha tal cors forjat
que altra cors no bast’a sa valor:
bell, ab gran gest, portant un spirit
tan amplament que no·l te presoner,
mas com senyor usant de son poder,
tenint estret davall si l’apetit.

E si treball per tostemps, jorn e nit,
e faç quant pusch perque·m vullau amar,
no meresch tant, car no·s pot be comprar
la vostr’amor: lo preu es infinit.
Aci ’s causat lo meu mereximent,
com la dolor y ell treball a mi plau;
mas no meresch ser amat, si us desplau:
no basta ’n pus que un covidament.

Hajau me grat com lo meu pensament,
qu’era ’partat d’amor, de tot en tot,
e ja d’amor yo no scrivia mot,
ans del passat era ver penident,
ara per vos y en vos tot lo despench,
menys de penssar que me·n remunereu.
Si Amor fa que per ço mi ameu,
ffara·ll que sol, e mal que·l costum tench.

Puys Amor vol qu’en amar tant m’estench
per molta part de vos que troba ’n mi,
tanta que may en altra no trobi,
e de amar aquelles ell estrench,
raho sera qu’estrenga mes a vos,
puys que per vos m’a stret mes que james.
Aquell semblant vostre per qui so pres,
mal rest’amor, no fent amar abdos.

Lonch temps es ja que, per fugir dolors,
fugi Amor aytant com en mi fon,
mas, veent vos, recorts en mi no son
dels mals passats, ans me paren dolçors.
Yo li perdon los mals que n’he passats,
e lo pressent y ells que son per venir;
acordat so per vos tant soferir,
puys que aquells sapia que sentats.

Mon derrer be, ja eren castigats
los meus volers a james don’amar.
Per vos amar, yo·ls vull licenciar;
si no us n’an grat, ajau los per ingrats.

Ausiàs March


Laia Planells Nuñez


SI COM UN REI

Lladoncs lo rei perdé la senyoria
de les ciutat, sens ulla posseir,
mas l'enemic dues li'n volc jaquir,
dant fe lo rei que bon compte en retria
com a vasall, la renda despenent
a voluntat del desposseïdor;
de l'altra, vol que no en sia senyor
ne sia vist que li vinga en esment:

Ausiàs March



Daniel Haro Rodríguez


Ja no esper que si'amat

Sobre vós és tot bé cargat,
mas feu semblant no voler port
de la mercé qui·l càrrech tort
ab son bell giny ha redreçat.
¿Qui pot ne deu tal feix portar,
volent tal pena soferir?
E la mercé no y vol suplir
per lo gran càrrech parençar.

March, Ausiàs




Xenia Procopii

Ja no esper que si'amat

Ja no esper que sia ’mat,
car mon voler no us veu report
per mon esforç, qui no ’s tan fort
que dir que us am haja gosat.
Per vos me so mes en amar,
e mon hull no·m vol descobrir;
molt menys ma lengua volrra dir
ço que·l gest no guosa mostrar.
Ausiàs March

Eric Lamesa Pina

PER LO CAMÍ DE MORT HE CERCAT VIDA...
Per lo camí de mort he cercat vida,
on he trobat moltes falses monjoies.
Quasi guiat per les falses ensenyes,
só avengut a perillosa riba,
sí co el malvat que en paradís vol cabre
e vers infern ab cuitat pas camina
i així com cell qui de Migjorn les terres
va encercant per vent de tremuntana.
Ausiàs March

ALT E AMOR, D’ON GRAN DESIG S’ENGENDRA,...


ALT E AMOR, D’ON GRAN DESIG S’ENGENDRA,...

Alt e amor, d’on gran desig s’engendra,
e esper, vinent per tots aquests graons,
me són delits, mas dóna’m passions
la por del mal, qui em fa magrir carn tendra,
e port al cor sens fum contínuu foc
e la calor no em surt a part de fora.
Socorreu me dins los térmens d’una hora
car mos senyals demostren viure poc.

Metge escient no té lo cas per joc
com la calor no surt a part extrema.
L’ignorant veu que lo malalt no crema
e jutja’l sa, puix que mostra bon toc.
Lo pacient no porà dir son mal,
tot afeblit, ab llengua mal diserta:
gests e color assats fan descuberta
part de l’afany, que tant com lo dir val.

Plena de seny, dir-vos que us am no cal,
puix crec de cert que us ne teniu per certa,
si bé mostrau que us està molt cuberta
cella per què amor és desegual.

Ausiàs March

(Ainhoa Martínez)

Sí com un rei, senyor de tres ciutats,
qui tot son temps l’ha plagut guerrejar
ab l’enemic, qui d’ell no es pot vantar
mai lo vencés menys d’ésser-ne sobrats,
ans si al matí l’enemic lo vencia
ans del sol post pel rei era vençut,
fins que en les hosts contra el rei fon vengut
un soldader qui lo rei desconfia;

Ausiàs March
Marc Civit

Sí com un rei, senyor de tres ciutats.



Sí com un rei, senyor de tres ciutats,
qui tot son temps l’ha plagut guerrejar
amb l’enemic, qui d’ell no es pot vantar
mai lo vencés menys d’ésser-ne sobrats,
ans si al matí l’enemic lo vencia
ans del sol post pel rei era vençut,
fins que en les hosts contra el rei fon vengut
un soldader qui lo rei desconfia;

Joan Güell Nicolau

PER LO CAMÍ DE MORT HE CERCAT VIDA... (Abel Mariscal Jerez)


Per lo camí de mort he cercat vida,
on he trobat moltes falses monjoies.
Quasi guiat per les falses ensenyes,
só avengut a perillosa riba,
sí co el malvat que en paradís vol cabre
e vers infern ab cuitat pas camina
i així com cell qui de Migjorn les terres
va encercant per vent de tremuntana.

Ausiàs March.

8 nov 2010

I





D'un sirventès m'ha vingut ganes,
que la raó m'ho assenyala i m'ho dicta,
i quan fet estigui, emprendrà camí
a Miraval corrent directament,
a Raimon, pel qual sento pena,
perquè va fer tan mala acció
contra la galanteria, de la qual sempre s'ha vanat;
i si abans seguí recte camí
d'amant cortès, ara canvia la seva intenció.

Huguet de Mataplana

Yana Sidarchuk




7 nov 2010

CERVO FERIT NO DESITJA LA FONT...


Cervo ferit no desitja la font
aitant com jo esser a vós present:
al gran repòs de mon contentament
passar no pusc sinó per aquest pont.
Molt me ve tard lo jorn tan desitjat,
comprat molt car per dolorós sospir,
e tard o breu só cert que deu venir
si per la mort camí no m’és tancat.
Ausiàs March
CRISTIAN BATISTE 1r BAT F

Fantasiant, amor a mi descobre

Fantasiant, amor a mi descobre
los grans secrets que als pus subtils amaga
e mon jorn clar als hòmens és nit fosca
e visc de ço que persones no tasten.
Tant en amor l’esperit meu contempla
que par del tot fora del cos s’aparte,
car mos desigs no són trobats en home
sinó en tal que la carn punt no el torbe.

Pren-me enaixí com a aquell filosofe
qui, per muntar al bé qui no es pot perdre,
los perdedors llançà en mar profunda,
jo, per muntar al delit perdurable
tant quant ha el món, gros plaer de mi llance,
creent de cert que el gran delit me torba
aquell plaer que en fastig, volant, passa.

Ausiàs March


-Paula Vicente-

Xènia Toda Mas

FANTASIANT, AMOR A MI DESCOBRE...














Fantasiant, amor a mi descobre
los grans secrets que als pus subtils amaga
e mon jorn clar als hòmens és nit fosca
e visc de ço que persones no tasten.
Tant en amor l’esperit meu contempla
que par del tot fora del cos s’aparte,
car mos desigs no són trobats en home
sinó en tal que la carn punt no el torbe.

Ma carn no sent aquell desig sensible
e l’esperit obres d’amor cobeja:
d’aquell cec foc qui els amadors s’escalfen,
paor no em trob que jo me’n pogués ardre.
Un altre esguard lo meu voler pratica,
quan en amar vós, dona, se contenta,
que no han cells qui amadors se mostren
passionats e contra amor no dignes.


(Aussias March)

6 nov 2010

Ricard Romera


LO JORN HA POR DE PERDRE SA CLAROR...


Lo jorn ha por de perdre sa claror:
quan ve la nit que expandeix ses tenebres,
pocs animals no cloen les palpebres
e los malalts creixen de llur dolor.
Los malfactors volgren tot l’any duràs,
perquè llurs mals haguessen cobriment;
mas jo, qui visc menys de par, en turment
e sens mal fer, volgra que tost passàs.

E d’altra part faç pus que si matàs
mil hòmens justs, menys d’alguna mercé,
car tots mos ginys jo solt per trair me.
E no cuideu que el jorn me n’excusàs,
ans en la nit treball rompent ma pensa
perquè en lo jorn lo traïment cometa:
por de morir ne de fer vida estreta
no em tol esforç per donar-me ofensa.

Plena de seny, mon enteniment pensa
com aptament lo llaç d’amor se meta.
Sens aturar pas, tenint via dreta,
vaig a la fi, si mercé no em defensa.

4 nov 2010


INSCRIPCIÓ SECRETA

Aquí es besaren
dos amants, com de sobte
no coneixent-se:
fora del temps, dels rostres,
en la memòria pura.

Carles RIBA, Obres completes I, Ed. Selecta, Barcelona, 1965.


Judith Fraile Marín

Ausiàs March (PUIX QUE SENS TU ALGÚ A TU NO ABASTA,...)


PUIX QUE SENS TU ALGÚ A TU NO ABASTA,...

Oh, quan serà que regaré les galtes
d’aigua de plor ab les llàgremes dolces!
Contricció és la font d’on emanen:
aquesta és clau que el cel tancat nos obre.
D’atricció parteixen les amargues,
perquè en temor més que en amor se funden;
mas, tals quals són, d’aquestes me abunda,
puix són camí e via per les altres.

Judith Fraile Marín

Ausiàs March (una part del poema)


                 [25]


Sobresdolor m'ha tolt l'imaginar.
L'enteniment no es dol ni es pot esbatre:
aitant dolt és que l'ha calgut abatre
e mon afany plorant no es pot mostrar.
No trop remei, car ma dolor és tanta
que mon voler en parts ne tinc partit
ne en sol un lloc lo'm trobe aünit                                   
sinó en morir e viure que es decanta.
Sí com l'ho flac qui l'és forçat triar
ab qual de dos hòmens forts s'ha combatre
no sap pensar ab qual deja debatre
e, espaordit, sos comptes no pot far,
ne pren a me, que lo viure m'espanta
e lo morir me serà gran despit:
com viure vull, la mort prenc en delit;
com vull morir, la vida tinc per santa.
Sí com aquell qui és verí donant
al mestre seu e, quan veu sa dolor,
ha pietat del mal de son senyor
e sobre aquell vol ésser ajudant,
vós, pensament, per qui mon seny s'absenta
per los treballs dant-li alterament,
a son afany donau acorriment,
puix que, sos mals, per mitjà vostre els senta.


                                                       Judit Baiges Franquet

FANTASIANT, AMOR A MI DESCOBRE...





FANTASIANT, AMOR A MI DESCOBRE...

Fantasiant, amor a mi descobre

los grans secrets que als pus subtils amaga
e mon jorn clar als hòmens és nit fosca
e visc de ço que persones no tasten.
Tant en amor l’esperit meu contempla
que par del tot fora del cos s’aparte,
car mos desigs no són trobats en home
sinó en tal que la carn punt no el torbe.

Ma carn no sent aquell desig sensible
e l’esperit obres d’amor cobeja:
d’aquell cec foc qui els amadors s’escalfen,
paor no em trob que jo me’n pogués ardre.
Un altre esguard lo meu voler pratica,
quan en amar vós, dona, se contenta,
que no han cells qui amadors se mostren
passionats e contra amor no dignes.

Si fos amor substança raonable
e que es trobàs de senyoria ceptre,
béns guardonant e punint los demèrits,
entre els mellors sols me trobara fènix,
car jo tot sols desempare la mescla
de lleigs desigs qui ab los bons s’embolquen.
Castic no em cal, puix de assaig no em tempten:
la causa llur en mi és feta nul·la.

Sí com los sants sentints la llum divina
la llum del món conegueren per ficta,
e menyspreants la glòria mundana
puix major part de glòria sentien,
tot enaixí tinc en menyspreu e fàstic
aquells desigs qui, complits, amor minva,
prenint aquells que de l’esperit mouen,
qui no és llassat, ans tot jorn muntiplica.

Sí com sant Pau Déu li sostragué l’arma
del cos perquè ves divinals misteris,
car és lo cos de l’esperit lo carçre
e tant com viu ab ell és en tenebres,
així amor l’esperit meu arrapa
e no hi acull la maculada pensa
e per ço sent lo delit que no es cansa,
sí que ma carn la vera amor no em torba.

Pren-me enaixí com a aquell filosofe
qui, per muntar al bé qui no es pot perdre,
los perdedors llançà en mar profunda,
creent aquells l’enteniment torbassen:
jo, per muntar al delit perdurable
tant quant ha el món, gros plaer de mi llance,
creent de cert que el gran delit me torba
aquell plaer que en fastig, volant, passa.

Als naturals no par que fer-se pusquen
molts dels secrets que la deitat s’estoja,
que revelats són estats a molts martres
no tan subtils com los ignorants i aptes.
Així primors amor a mi revela
tals que els sabents no basten a compendre,
e quan ho dic, de mos dits me desmenten,
dant a parer que folles coses parle.

Llir entre cards, lo meu voler se tempra
en ço que null amador sap lo tempre.
Ço fai amor, a qui plau que jo senta
sos grans tresors: sols a mi els manifesta.

Ausiàs March.

3 nov 2010

LA GRAN DOLOR, QUE LLENGUA NO POT DIR,...( Aitor Bofarull López)


Tu, espirit, si res no te’n defén,
romp lo costum que dels morts és comú:
torna en lo món e mostra què és de tu!
Lo teu esguard no em donarà espavent.


PER LO CAMÍ DE MORT HE CERCAT VIDA (4 i 5 estrofa)


Sí com aquell que entrar vol en batalla

e troba's cor ans que l'experimente,

e quan se veu esser prop de l'encontre

per gran paor fuig mostrant les espatles,

ne pren a mi, que en contra amor m'esforce

fins a venir a fer-ne l'estret compte,

e quan só prop de aquell apartar-me,

com a vençut jo abandon mes armes.


Dubtar no em cal si em són fetes metzines:

ab alguna art són preses mes potences.

Per son voler tot home del món ama

i amar no em plau e d'amor són mes obres.

per los cabells a mi sembla que em porten

a fer los fets que amor me comana:

si en vull fugir, portar no em poden cames.

En tal contrast la mia vida penja!



Ausiàs March








(Oriol Salvat)

PER LO CAMÍ DE MORT HE CERCAT VIDA...


Per lo camí de mort he cercat vida,

on he trobat moltes falses monjoies.
Quasi guiat per les falses ensenyes,
só avengut a perillosa riba,
sí co el malvat que en paradís vol cabre
e vers infern ab cuitat pas camina
i així com cell qui de Migjorn les terres
va encercant per vent de tremuntana.

Gran és mon dan, segons ma complacença:
segons lo ver, és poc lo meu damnatge.
Jo perd delit havent ab dolor lliga
e, tal com fon, plac molt a ma natura:
en mi no pusc troba àls sinó perdre
e de mon bé, si bé ho vull, no m’alegre.
Lo perdre sent, perquè, perdut dolç hàbit,
del bé vinent no em trob certa fiança.

Així com l’hom, per molta fe que haja,
lleixa ab dolor esta vida mesquina,
perquè no sent los delits de l’Altisme
e sent aquests que en esta vida lleixa,
ne pren a mi, que el delit d’amor lleixe
ab tal dolor que no sé on pot cabre:
ab molta por esper lo raonable
perquè no sé com lo sentré païble.

Sí com aquell que entrar vol en batalla
e troba’s cor ans que l’experimente,
e quan se veu esser prop de l’encontre
per gran paor fuig mostrant les espatles,
ne pren a mi, que en contra amor m’esforce
fins a venir a fer-ne l’estret compte,
e quan só prop de aquell apartar-me,
com a vençut jo abandon mes armes.

Dubtar no em cal si em són fetes metzines:
ab alguna art són preses mes potences.
Per son voler tot home del món ama
i amar no em plau e d’amor són mes obres.
Per los cabells a mi sembla que em porten
a fer los fets que amor me comana:
si en vull fugir, portar no em poden cames.
En tal contrast la mia vida penja!

Aquell dolç tast que ab si l’acordant tasta
no és en mi, mas dolor del discorde.
Qui no és amat i amor d’altre cobeja
no sent gran mal, puix un terme desitja.
Jo son aquell qui en res del món no em ferme:
jo am a qui no mereix que jo l’ame
e d’altra part veig obres en contrari.
De vida i mort he certana paraula!

A tot mesquí un gran bé no li minva,
ço és, haver de mort un molt poc dubte.
D’aquest gran bé jo no sé on té casa:
no trob raó per què viure desitge.
En contra amor aitant jo no m’esforce
que dón oblit en algun bé seu ficte
ne ell m’és bastant, sí com dabans, complaure.
Jo só en l’estat lo qual deu tot hom tembre!

Font són mos ulls d’aigua dolça i amarga,
perquè en dolor i ab delit aquells ploren,
car una és la dolor delitable;
l’altra ab aquell poc ne molt no es companya.
Com ne per què, saber açò com passa,
no sia jo lo deïdor o mestre:
tan solament a ben sentir-ho baste.
Vinga el juí als qui d’amor més saben!

Cascuna part de si em dóna creença,
tant que no sé raó que la desfaça.
Amor de si gran raó m’ha donada,
e si desam no em sia dada colpa.
Ja los meus fets raó d’home no els porta:
als fats és dat tot quant a mi seguesca.
A res a fer a mi és tolt l’arbitre.
No em trob res franc sinó la sola pensa.

Oh folla amor, les dolors costumades
vénen, per temps, que no donen congoixa.
Si així no fos, ja no serien hòmens.
E per què, doncs, aquest ús en mi es trenca?


Ausiàs March




Ariadna Colom

2 nov 2010


PREN-ME ENAIXÍ COM AL PATRÓ QUE EN PLATJA...

Pren-me enaixí com al patró que en platja
té sa gran nau e pensa haver castell: veent lo cel esser molt clar e bell,
creu fermament d’una àncora assats haja.
E sent venir sobtós un temporal
de tempestat e temps incomportable;
lleva son jui: que si molt és durable,
cercar los ports més que aturar li val.

Moltes veus és que el vent és fortunal,tant que no pot surtir sens lo contrari,
e cella clau qui us tanca dins l’armari
no pot obrir aquell mateix portal.
Així m’ha pres, trobant-me anamorat
per sobresalt qui em ve de vós, ma aimia:
del no amar, desalt ne té la via,
mas un sol pas meu no hi serà trobat.

Menys que lo peix és en lo bosc trobat
e los lleons dins l’aigua han llur sojorn,
la mia amor per null temps pendrà torn,
sol coneixent que de mi us doneu grat.
E fiu de vós que em sabreu bé conéixer
e, conegut, no em serà mal graïda
tota dolor havent per vós sentida:
lladoncs veureu les flames d’amor créixer.

Si mon voler he dat mal a paréixer,
creeu de cert que vera amor no em lluny:
pus que lo sol és cald al mes de juny
ard mon cor flac, sens algun grat meréixer.
Altre sens mi d’açò mereix la colpa:
vullau-li mal com tan humil servent
vos té secret per son defalliment.
Cest és amor, que mi, amant, encolpa.

Ma volentat ab la raó s’envolpa
e fan acord la qualitat seguint,
tals actes fent que al cos és defallint
en poc de temps una gran part de polpa:
lo poc dormir magresa al cos m’acosta;
dobla’m l’enginy per contemplar amor:
lo cos molt gras, trobant-se dormidor,
no pot dar pas en aquesta aspra costa.

Plena de seny, donau-me una crosta
del vostre pa, qui em lleve l’amargor:
de tot menjar m’ha pres gran dessabor
sinó d’aquell qui molta amor me costa.


Sònia Chernichero Mateu 1er BAT F

AUSIÀS MARCH - Ab molta rao me desenamore



Ab molta rao me desenamore

car tot lo del mon trob desagradable,

la mia edat no veig delitable

e ja lo meu cor a Deu l'empenyore.

Mas yo·m maravell del jove affable,

Moreno Joan, que tinga fort torre

al combat d'Amor que dins l'ome corre.

De vos me digau si cast o amable.










- Anna Iglesias 1 BAT-F

1 nov 2010

Plany de Guillem Bergadà

Consirós cant e planc e plor
pel dol qe.m a sasit et pres
al cor per la mort Mon Marqes,
En Pons, lo pros de Mataplana,
qi era francs, larcs e cortes,
e an totz bos captenimens,
e tengatz per un dels melhors
qi fos de San Marti de Tors
tro...et la terra plana.




Loncs consiriers ab greu dolor
a laisat e nostre paes
ses conort, qe no.i a ges
En Pons, lo pros de Mataplana;
paians l'an mort, mais Dieu l'a pres
a sa part, qe.l sera garens
dels grans forfatz et dels menors
qe.ls angels li foron auctors,
car mantenc la lei cristiana.




Marqes, s'eu dis de vos follor,
ni motz vilans ni mal apres,
de tot ai mentit e mespres
c'anc, pos Dieu basti Mataplana,
no.i ac vassal qe tan valges,
ni qe tant fos pros ni valens
ni tan onratz sobre.ls aussors;
jas fosso ric vostr'ancesors;
e non o dic ges per ufana.
Alba Bonet Buquera