Auna hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pintade marfil

Ab una pinta de marfil polia

sos cabells de finíssima atzabeja,

a qui los d'or mes fi tenia enveja,

en un terrat, la bella Flora un dia;

entre ells la pura neu se descibria

del coll que, ab son contrari, més campeja

i, com la mà com lo marfil blanqueja,

pinta i mà d'una peça pareixia.

He escollit aquest fragment, ja que m'ha agradat molt, en diferència dels altres versos, ja que en aquest poema explica amb molta claredat el contrast dels colors, en aquest cas el de la pinta i els seus cabells i els seus cabells amb la seva pell. També explica detalladament les seves característiques amb molta delicadesa, i és d'aquesta manera com es pot apreciar les belles dames del segle XVI.

Anna Iglesias