A una hermosa dama de cabell negre
que es pentinava en un terrat
ab una pinta de marfil
Ab una pinta de marfil polia
sos cabells de finíssima atzabeja,
a qui los d'or mes fi tenia enveja,
en un terrat, la bella Flora un dia;
entre ells la pura neu se descibria
del coll que, ab son contrari, més campeja
i, com la mà com lo marfil blanqueja,pinta i mà d'una peça pareixia.
Per ser sincera cap altre poema ma cridat l'atenció i aquest és un que m'agradava,
a part que hem parlat sobre ell a classe.
En aquest poema pots veure la sencilleça i simplicitat,
però alhora la belleza amb la que pot descriure el gest que fa uan dona quan es pentina.
també compara mol el contrast de color, de la pell i el seu cabell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario