Judith Fraile Marín (Frase de Tirant lo Blanc)

Veritablement us puc dic, senyor, que, quan la infanta bevia vi vermell, com que la seva blancor és tan extrema, que per la gola li veia passar el vi, i tots quants hi eren n'estaven admirats.

He triat aquest fragment de Tirant lo Blanc, perque m'agrada molt la forma en la que troba bonic el color de la seva pell tan blanca, i en el petit detall que es fixa, que es el "passar" el vi per la seva gola.

Ricard Romera

''Tirant se sent malalt. El capità ha contret una pulmonia i els metges no hi poden fer res per guarir-l'en....Tot fent camí cap a la

ciutat imperial, Tirant mor.''

Tirant lo blanc Pàg. 318

He escollit aquest petit fragment perquè explica com Tirant mor afectat per una pulmonia. Ens demostra que fins i tot, un cavaller valerós, com ha demostrat ser Tirant, amb les seves proeses, guerres, enginys, i innombrables factors mereixedores d'ell mateix, pot morir com qualsevol altre.

"-Senyor comanador, la meva senyora us prega que, si mai espereu d'acomplir amb ella el que desitgeu, encara que siguem en dies de Passió, que immediatament, deixan-t'ho tot, hi aneu; perquè us espera amb molta humilitat i us desitja servir en coses que mai més oblidareu."

(Tirant lo Blanc, pàgina 146)

He agafat aquest tros perquè he recordat el primer cop que vaig llegir el llibre i va ser una frase que se'm va quedar. Trobo que es una frase desafiant i es això lo que m'agrada.

Tatiana Arroyo Osorio, 1r F BAT.

A l'inrevés de Gabriel Ferrater - Paula Vicente

A l’inrevés

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.

Del llibre "Les dones i els dies"

Personalment, aquest poema m'agradat per la seva senzillesa

i les comaparacions que hi fa servir. És un poema que transmet

moltes sensacions alhora.

Carolina Garcia Wells

El distret


Segur que avui hi havia núvols,i no he mirat enlaire. Tot el diaque veig cares i pedres i les soques dels arbres,i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.

Sens dubtes he elegit el poema El distret, de Gabriel Ferrater, ja que m’ha aconseguit transmetre molt amb la senzillesa de les seves paraules i expresa un sentiment de angoixa amb el cual tothom es pot sentir identificat.

Ab una pinta de marfil polia

sos cabell de finíssima atzabeja,

a qui los d'or més fi tenen enveja,

en un terrat,la bella Flora un dia;

entre ells la pura neu se descobria

del coll que,ab son contrari,més campeja

i,com la mà com lo marfil blanqueja,

pinta i mà d'una peça pareixia.

Francesc Vicenç GARCIA

ainhoa martinez

A una hermosa dama de cabell negre

que es pentinava en un terrat

ab una pinta de marfil

Ab una pinta de marfil polia

sos cabells de finíssima atzabeja,

a qui los d'or mes fi tenia enveja,

en un terrat, la bella Flora un dia;

entre ells la pura neu se descibria

del coll que, ab son contrari, més campeja

i, com la mà com lo marfil blanqueja,pinta i mà d'una peça pareixia.

Per ser sincera cap altre poema ma cridat l'atenció i aquest és un que m'agradava,

a part que hem parlat sobre ell a classe.

En aquest poema pots veure la sencilleça i simplicitat,

però alhora la belleza amb la que pot descriure el gest que fa uan dona quan es pentina.

també compara mol el contrast de color, de la pell i el seu cabell.