LA GRAN DOLOR, QUE LLENGUA NO POT DIR,...( Aitor Bofarull López)

Tu, espirit, si res no te’n defén,
romp lo costum que dels morts és comú:
torna en lo món e mostra què és de tu!
Lo teu esguard no em donarà espavent.

PER LO CAMÍ DE MORT HE CERCAT VIDA (4 i 5 estrofa)

Sí com aquell que entrar vol en batalla

e troba's cor ans que l'experimente,

e quan se veu esser prop de l'encontre

per gran paor fuig mostrant les espatles,

ne pren a mi, que en contra amor m'esforce

fins a venir a fer-ne l'estret compte,

e quan só prop de aquell apartar-me,

com a vençut jo abandon mes armes.

Dubtar no em cal si em són fetes metzines:

ab alguna art són preses mes potences.

Per son voler tot home del món ama

i amar no em plau e d'amor són mes obres.

per los cabells a mi sembla que em porten

a fer los fets que amor me comana:

si en vull fugir, portar no em poden cames.

En tal contrast la mia vida penja!

Ausiàs March

(Oriol Salvat)

PER LO CAMÍ DE MORT HE CERCAT VIDA...

Per lo camí de mort he cercat vida,

on he trobat moltes falses monjoies.
Quasi guiat per les falses ensenyes,
só avengut a perillosa riba,
sí co el malvat que en paradís vol cabre
e vers infern ab cuitat pas camina
i així com cell qui de Migjorn les terres
va encercant per vent de tremuntana.

Gran és mon dan, segons ma complacença:
segons lo ver, és poc lo meu damnatge.
Jo perd delit havent ab dolor lliga
e, tal com fon, plac molt a ma natura:
en mi no pusc troba àls sinó perdre
e de mon bé, si bé ho vull, no m’alegre.
Lo perdre sent, perquè, perdut dolç hàbit,
del bé vinent no em trob certa fiança.

Així com l’hom, per molta fe que haja,
lleixa ab dolor esta vida mesquina,
perquè no sent los delits de l’Altisme
e sent aquests que en esta vida lleixa,
ne pren a mi, que el delit d’amor lleixe
ab tal dolor que no sé on pot cabre:
ab molta por esper lo raonable
perquè no sé com lo sentré païble.

Sí com aquell que entrar vol en batalla
e troba’s cor ans que l’experimente,
e quan se veu esser prop de l’encontre
per gran paor fuig mostrant les espatles,
ne pren a mi, que en contra amor m’esforce
fins a venir a fer-ne l’estret compte,
e quan só prop de aquell apartar-me,
com a vençut jo abandon mes armes.

Dubtar no em cal si em són fetes metzines:
ab alguna art són preses mes potences.
Per son voler tot home del món ama
i amar no em plau e d’amor són mes obres.
Per los cabells a mi sembla que em porten
a fer los fets que amor me comana:
si en vull fugir, portar no em poden cames.
En tal contrast la mia vida penja!

Aquell dolç tast que ab si l’acordant tasta
no és en mi, mas dolor del discorde.
Qui no és amat i amor d’altre cobeja
no sent gran mal, puix un terme desitja.
Jo son aquell qui en res del món no em ferme:
jo am a qui no mereix que jo l’ame
e d’altra part veig obres en contrari.
De vida i mort he certana paraula!

A tot mesquí un gran bé no li minva,
ço és, haver de mort un molt poc dubte.
D’aquest gran bé jo no sé on té casa:
no trob raó per què viure desitge.
En contra amor aitant jo no m’esforce
que dón oblit en algun bé seu ficte
ne ell m’és bastant, sí com dabans, complaure.
Jo só en l’estat lo qual deu tot hom tembre!

Font són mos ulls d’aigua dolça i amarga,
perquè en dolor i ab delit aquells ploren,
car una és la dolor delitable;
l’altra ab aquell poc ne molt no es companya.
Com ne per què, saber açò com passa,
no sia jo lo deïdor o mestre:
tan solament a ben sentir-ho baste.
Vinga el juí als qui d’amor més saben!

Cascuna part de si em dóna creença,
tant que no sé raó que la desfaça.
Amor de si gran raó m’ha donada,
e si desam no em sia dada colpa.
Ja los meus fets raó d’home no els porta:
als fats és dat tot quant a mi seguesca.
A res a fer a mi és tolt l’arbitre.
No em trob res franc sinó la sola pensa.

Oh folla amor, les dolors costumades
vénen, per temps, que no donen congoixa.
Si així no fos, ja no serien hòmens.
E per què, doncs, aquest ús en mi es trenca?

Ausiàs March

Ariadna Colom

PREN-ME ENAIXÍ COM AL PATRÓ QUE EN PLATJA...

Pren-me enaixí com al patró que en platja
té sa gran nau e pensa haver castell: veent lo cel esser molt clar e bell,
creu fermament d’una àncora assats haja.
E sent venir sobtós un temporal
de tempestat e temps incomportable;
lleva son jui: que si molt és durable,
cercar los ports més que aturar li val.

Moltes veus és que el vent és fortunal,tant que no pot surtir sens lo contrari,
e cella clau qui us tanca dins l’armari
no pot obrir aquell mateix portal.
Així m’ha pres, trobant-me anamorat
per sobresalt qui em ve de vós, ma aimia:
del no amar, desalt ne té la via,
mas un sol pas meu no hi serà trobat.

Menys que lo peix és en lo bosc trobat
e los lleons dins l’aigua han llur sojorn,
la mia amor per null temps pendrà torn,
sol coneixent que de mi us doneu grat.
E fiu de vós que em sabreu bé conéixer
e, conegut, no em serà mal graïda
tota dolor havent per vós sentida:
lladoncs veureu les flames d’amor créixer.

Si mon voler he dat mal a paréixer,
creeu de cert que vera amor no em lluny:
pus que lo sol és cald al mes de juny
ard mon cor flac, sens algun grat meréixer.
Altre sens mi d’açò mereix la colpa:
vullau-li mal com tan humil servent
vos té secret per son defalliment.
Cest és amor, que mi, amant, encolpa.

Ma volentat ab la raó s’envolpa
e fan acord la qualitat seguint,
tals actes fent que al cos és defallint
en poc de temps una gran part de polpa:
lo poc dormir magresa al cos m’acosta;
dobla’m l’enginy per contemplar amor:
lo cos molt gras, trobant-se dormidor,
no pot dar pas en aquesta aspra costa.

Plena de seny, donau-me una crosta
del vostre pa, qui em lleve l’amargor:
de tot menjar m’ha pres gran dessabor
sinó d’aquell qui molta amor me costa.

Sònia Chernichero Mateu 1er BAT F

AUSIÀS MARCH - Ab molta rao me desenamore

Ab molta rao me desenamore

car tot lo del mon trob desagradable,

la mia edat no veig delitable

e ja lo meu cor a Deu l'empenyore.

Mas yo·m maravell del jove affable,

Moreno Joan, que tinga fort torre

al combat d'Amor que dins l'ome corre.

De vos me digau si cast o amable.

- Anna Iglesias 1 BAT-F

Plany de Guillem Bergadà

Consirós cant e planc e plor

pel dol qe.m a sasit et pres
al cor per la mort Mon Marqes,
En Pons, lo pros de Mataplana,
qi era francs, larcs e cortes,
e an totz bos captenimens,
e tengatz per un dels melhors
qi fos de San Marti de Tors
tro...et la terra plana.

Loncs consiriers ab greu dolor

a laisat e nostre paes

ses conort, qe no.i a ges

En Pons, lo pros de Mataplana;

paians l'an mort, mais Dieu l'a pres

a sa part, qe.l sera garens

dels grans forfatz et dels menors

qe.ls angels li foron auctors,

car mantenc la lei cristiana.

Marqes, s'eu dis de vos follor,

ni motz vilans ni mal apres,

de tot ai mentit e mespres

c'anc, pos Dieu basti Mataplana,

no.i ac vassal qe tan valges,

ni qe tant fos pros ni valens

ni tan onratz sobre.ls aussors;

jas fosso ric vostr'ancesors;

e non o dic ges per ufana.

Alba Bonet Buquera

Veles e vents (fragment) d' Ausiàs March

Veles e vents han mos desigs complir,

faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, levant los deuen subvenir
ab lurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
qu'en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bollirà·l mar com la cassola·n forn,

mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn;
grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Laura Verdejo