Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.
He agafat l'última estrofa perquè l'he trobat com si fos una conclusió del que ens diu a l'oda l'Aribau. Ho he explica d'una manera que es nota que n'esta orgullós del significat que té el poema.
No hay comentarios:
Publicar un comentario